Una seixantena de persones a títol particular o en representació de 22 de les 59 organitzacions que conformen el Consell d’Entitats han acudit a la sessió d’aquest fòrum de participació ciutadana celebrat aquest vespre a la Sala de Plens per presentar el baròmetre del resident i el baròmetre dels negocis i posar en comú les percepcions i les problemàtiques actuals dels habitants de l’illa. Tant en aquest darrer punt com en el resultats dels baròmetres, la conservació dels recursos naturals de l’illa i la problemàtica per la falta d’accés a l’habitatge han set els dos eixos principals de la sessió.
La consellera de Participació Ciutadana, Vanessa Parellada, ha explicat que després de la trobada d’avui, en què s’han presentat els dos baròmetres, l’equip de Govern fixarà una proposta de calendari de reunions sectorials del Consell d’Entitats que permeti la incorporació dels residents que ho desitgin. L’objectiu d’aquestes reunions sectorials serà analitzar, amb detall i repartida per temàtiques, la informació obtinguda amb les enquestes dels baròmetres i realitzar propostes per abordar aquests assumptes. La informació completa del baròmetre del resident i dels negocis es podrà consultar a partir de dijous, 3 de novembre, al web observatorideformentera.cat.

Les percepcions de la ciutadania
En el baròmetre del resident s’han fet 671 enquestes a habitants o treballadors de Formentera, des del juliol del 2021 fins al maig del 2022, a tots els nuclis de l’illa, de manera presencial, i també per via electrònica.
El baròmetre inclou una anàlisi DAFO (que divideix els trets sorgits de les enquestes entre debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Entre les debilitats recollides, les enquestes conclouen que el turisme provoca més impactes negatius que positius, especialment en el medi ambient; les carreteres, camins i voreres estan en mal estat de conservació i requereixen un bon manteniment; i es valora de forma deficient l’habitatge, el transport públic i la sanitat, entre altres.

Vanessa Parellada, consellera de Participació; Ana Juan, presidenta; Alejandra Ferrer, vicepresidenta, i Luz Márquez, de l’Observatori de dades.

Pel que fa a les amenaces, s’assenyala un increment del trànsit rodat durant la temporada, l’incivisme turístic d’una minoria de visitants, allargar la temporada amb el perill associat de patir major saturació o el nivell de preus menys competitiu que altres destinacions, entre altres.
En canvi, en el capítol de fortaleses, s’hi troben la natura, el paisatge i les platges, la cuina i la restauració, el grau de satisfacció del turista o l’ús de la bicicleta i la xarxa per als vianants per afavorir la mobilitat sostenible.
Amb relació a les oportunitats, es planteja la possibilitat d’allargar la temporada, millorar les infraestructures o la regulació de l’entrada d’excursionistes d’un sol dia.

Gairebé un 70% considera que la zona on viu necessita millores
Entre els resultats de les enquestes fetes a la ciutadania destacam que, a la pregunta de si el turisme genera impactes, el 82,12% considera que sí, mentre que el 17,88% pensa que no en produeix. La tipologia d’impactes es consideren negatius, en un 44,41% dels casos, i positius, en un 21,16%. La resta, un 21,16%, pensa que hi ha impactes tant positius com negatius. Pel que fa als impactes positius, es descriu l’economia i el treball (en el 81,1%), la vida social (en l’1,97%) i la promoció de l’illa (en l’1,57%). Els impactes negatius són sobre el medi ambient (en el 28,28%), en el trànsit i la brutícia (en el 26,02%) i en relació amb la massificació (en el 21,04%).
A la pregunta de si la zona on viu necessita millores d’equipaments i serveis, el 68,99% considera que sí, i el 31,01%, que no. Entre la tipologia d’equipaments que s’han de millorar, destaquen les carreteres, camins i voreres amb el 15,47%, seguit dels equipaments i infraestructures, amb el 9,49%, el transport públic amb el 7,96%, els residus amb el 7,81% i el servei de neteja amb el 7,66%.
A la pregunta de si Formentera disposa de totes les infraestructures i serveis necessaris, els enquestats han dit que no, en el 72,09% dels casos, davant dels que creuen que sí, en el 27,91%. La tipologia d’equipaments i serveis necessaris que més disgusten als residents són la sanitat, amb un 18,88%, el transport públic amb un 10,44%, l’oci i l’entreteniment amb un 10,17% i l’habitatge amb un 8,43%.
A la pregunta de si Formentera ofereix una bona relació qualitat-preu, el resultat és que sí amb un 14,01%, davant del no, amb un 85,99%. Entre les persones que han opinat que no hi ha una bona relació qualitat-preu, un 29,5% troben que tot és molt car, un 16,18% opinen que el nivell de vida és car i un 12,7% parlen d’habitatges molt cars.
D’altra banda, el grau de satisfacció, que es relaciona amb la nota que els enquestats donen a Formentera, és de 3,56 sobre 5. Els elements més valorats han set la natura/paisatge amb una nota de 4,48; la cuina local amb una nota 3,78; i la connexió Eivissa-Formentera amb un 3,65. Els elements menys valorats són l’habitatge, amb una nota del 2,07; el transport públic, amb nota 2,46; i les carreteres i camins, amb una nota del 2,47.
Així mateix, el baròmetre ha recollit més de 6.000 comentaris relatius a les preocupacions dels residents. Els comentaris que més representació tenen són l’habitatge, amb 185 comentaris; el sector serveis, amb 120 comentaris, i les infraestructures i equipaments, amb 94 comentaris.

Les opinions dels negocis de Formentera
Per confeccionar el baròmetre dels negocis, s’han realitzat 318 enquestes als gerents/empresaris dels negocis de Formentera, des del juliol del 2021 fins al maig del 2022, a tots els nuclis de l’illa, de manera presencial i electrònica.
Entre les qüestions plantejades destacam que pel 55,56% ha set dificultós trobar personal qualificat i que el 18,22% dels empresaris facilita habitatge al personal.
Així mateix, els empresaris o gerents han fet 46 observacions. Entre els comentaris negatius destaca la gran preocupació per la problemàtica de l’habitatge (14,29%) que s’ha apuntat en tots els sectors consultats (comerços, serveis, restauració i allotjaments turístics) o el nivell de preus (12,5%).