Restaurar els murets saliners del Parc Natural de ses Salines és necesari per garantir la permanència de les aus que hi fan niu, segons Oliver Martínez Marí, agent de Medi Ambient del Govern balear, que ha parlat amb Ràdio Illa amb motiu del recompte anual d’espècies que passen l’hivern a Formentera.

La degradació d’aquests murs durant els darrers anys ha facilitat, en episodis de mal temps o per la pujada dels nivells de la mar, la inundació i pèrdua dels nius d’espècies com l’avisador (Himantopus himantopus), el bec d’alena (Recurvirostra avosetta) o el picaplatges camanegre (Charadrius alexandrinus). Menció a part mereix el cas de la llambritja menuda (Sternula albifrons) perquè Formentera és l’única illa de les Balears on ha niat aquesta au de l’ordre dels caradriformes, també anomenada xatrac menut o mongeta.

Un dia de tempesta a l’estany Pudent. Gerardo Ferrero.

De fet, la destrucció dels nius s’ha pogut documentar a l’estany Pudent durant les darreres temporades de reproducció, marcant una tendència que, apunta Martínez, “cada vegada anirà a més”. Fins ara el Consell ha portat a terme iniciatives per reduir el risc de pujada del nivell de l’aigua, com la instal·lació de comportes al canal de sa Séquia, que comunica la mar grossa amb l’estany Pudent.

Les aigües amenacen un niu de bec d’alena, a l’estany Pudent. Barbara Klahr.

El Consell contacta amb Salinera
Preguntada sobre aquesta qüestió, la consellera insular de Gestió Ambiental, Verónica Castelló, ha explicat a Ràdio Illa que està al corrent de la problemàtica gràcies a una reunió que va mantenir a finals de 2023 amb dos coneguts ornitòlegs de l’illa, Santi Costa i Roger Cases. Castelló ha anunciat que el Consell ha contactat amb Salinera Española per esbrinar si l’empresa, titular de l’espai, té algun projecte previst per intervenir en els murs i posar remei a la destrucció dels nius. A més, ha afegit que la institució insular “manté converses” amb l’empresa per “actuar” sobre els murs saliners.
Martínez Marí adverteix que amb les variacions dels cicles naturals lligats al canvi climàtic l’època de nidificació, que habitualment era a principis de primavera, es pot avançar fins al mes de febrer. En aquest sentit, Castelló assenyala que cal “condicionar l’espai” i si bé declara que des del Consell “intentaran” arribar a temps per al període de reproducció de 2024 admet que és “difícil” fer-ho.

Un flamenc emprèn el vol a l’estany Pudent. Gerardo Ferrero.

Una vintena de flamencs
Martínez també ha presentat les principals conclusions del recompte anual d’aus aquàtiques que emprèn anualment el Govern balear en el Parc Natural per aquestes dates. L’especialista ha destacat el lleuger augment en la xifra de flamencs

Una vintena de flamencs passen l’hivern a l’estany Pudent. Gerardo Ferrero.

(Phoenicopterus roseus) que hivernen a l’estany Pudent, que enguany voregen la vintena i l’any passat eren una quinzena. A més, ha esmentat la presència d’unes 180 cabussoneres (Podiceps nigricollis), és a dir, una cinquantena més que les comptabilitzades l’any passat, però encara molt lluny de les 2 o 3.000 registrades durant els anys 80, quan l’estany Pudent mantenia la població més important de cabussoneres de la Mediterrània.

Un exemplar d’àliga peixatera a Formentera, aquest hivern. Gerardo Ferrero.

Martínez també ha esmentat l’observació d’un exemplar l’àliga peixatera (Pandion haliaetus) i de l’espectacular grua (Grus grus), que se sol trobar en zones de conreu.

Els agents de Medi Ambient han portat a terme el recompte. Gerardo Ferrero.