TOP
Simulació de la fortificació de Can Blai elaborada per Thomas Terrasse.

La història de la fortificació romana de Can Blai, que mai s’hauria acabat de construir

Una de les principals hipòtesis sobre els orígens i la història de la fortificació romana de Can Blai, al km 10 de la carretera principal, és que aquesta construcció, erigida a principis del segle IV, mai arribà a ser finalitzada i fou impulsada en el context de la guerra civil entre l’emperador Constantí i Majenci. Així ho revelen Jordi Humbert Fernández Gómez, exdirector del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF), i Ricardo González Villaescusa, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat París-Nanterre i director del laboratori ArScAn. Ambdós especialistes signen el monogràfic recentment editat pel MAEF que aborda la investigació sobre un dels jaciments arqueològics més rellevants de Formentera, Can Blai. Una fortificació tardoantiga d’Ebusus.

Els investigadors han destacat la rellevància de la fortificació, situada en el punt de confluència dels territoris dominats respectivament per Constantí i Majenci, i que respon a la tipologia d’edificació defensiva de frontera que també es troba en altres punts de la Mediterrània i de la península Ibèrica, com Mollina (Màlaga) o Sant Cugat del Vallès (Barcelona).
Fernández Gómez rememora el seu paper al capdavant de la recerca que el portà a descobrir l’enclavament l’any 1979. Així mateix, González Villaescusa argumenta que la hipòtesi que la construcció quedà inconclusa es fonamenta, entre altres, en el fet que les ruïnes presenten una important homogeneïtat, com si només s’haguessin pogut construir les primeres fases de l’obra, i per l’escassetat de les restes recuperades en l’assentament d’elements quotidians, com la vaixella.

La fortificació de Can Blai es troba al km 10 de la carretera principal.

 

La retirada de les reixes
D’altra banda, ambdós investigadors han subratllat que les restes de Can Blai són “molt delicades”, tot recordant que les pedres del jaciment són de marès, que fàcilment es pot esmicolar. Per aquest motiu han destacat la seva “sorpresa” pel fet que el Consell de Formentera decidís retirar-ne la reixa protectora el febrer de l’any passat sense implementar-hi un sistema alternatiu de control d’accés. Malgrat que admeten que els barrots tenien un impacte estètic negatiu, els especialistes coincideixen en el fet que davant d’un jaciment tan valuós, alhora que vulnerable, és necessari o bé implementar mesures de protecció, com les reixes, o de vigilància.

Compartir

Deixa una resposta

PROGRAMES