El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha acceptat parcialment el recurs de l’Associació de Navegants Mediterrani i l’Associació de Clubs Nàutics de Balears contra el Decret Posidònia (Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears) i ha declarat nul el règim sancionador de la norma aprovada pel Govern el 2018, així com l’article que impedeix el fondeig a les proximitats de les praderies d’aquesta planta marina. El web especialitzat Gaceta Náutica s’ha fet ressò de la informació i afegeix que la Justícia considera que la conselleria de Medi Ambient del Govern ha intentat configurar com a infracció “la mera possibilitat d’afectació, amb independència del dany efectiu”, cosa que no estaria emparada per la legislació de protecció de la natura que invoca el decret: la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i la Llei 5/2005 per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental.
D’aquesta manera, queda anul·lat el punt 3 de l’article 7 del decret que establia la prohibició que “en el cas que hi hagi praderies de posidònia properes, queda prohibit que la cadena o altres elements del fondeig puguin afectar-les”.

“No es pot fondejar sobre la planta”
No obstant això, el TSJB estableix que no es pot fondejar sobre la planta, però sí dins dels camps de boies creats per protegir-la: “Si s’entengués que el fondeig en zona delimitada constitueix infracció, encara que no s’alteri o deteriori la planta o el seu hàbitat, l’Administració estaria configurant una infracció nova i diferent de les fixades pel legislador”.
En conseqüència, el Tribunal anul·la també el punt 1 de l’article 13, que sostenia que “l’incompliment de què disposa aquest decret constitueix una infracció administrativa de conformitat amb el previst” en les lleis esmentades.
Gaceta Náutica infereix que la sentència suposa un revés per a la conselleria de Medi Ambient, que ha pretès sancionar la possibilitat d’afectar la planta i, de l’altra, evitar l’ús de l’àncora sobre fons de sorra. Qualsevol sanció que s’hagi imposat en aquest sentit no té cobertura legal, d’acord amb la resolució del TSJB.

Diferent tracte per als vessaments
El Tribunal es refereix també en els seus fonaments jurídics al tractament desigual del decret a l’hora de regular les activitats que causen danys a la posidònia: “El decret impugnat ofereix una diferent resposta a les persones / entitats responsables d’actuacions potencialment nocives a la posidònia oceànica, ja que en uns casos imposa una resposta sancionadora davant l’incompliment de les obligacions de protecció que imposa (pesca d’arrossegament, fondejos incontrolats …) mentre que en el supòsit dels abocaments de terra a la mar per conducció submarina o emissari submarí es limita a demanar anàlisis periòdiques a les entitats responsables i amb la sola conseqüència de requeriment de correcció, en el cas que els informes siguin negatius”. No obstant això, afegeix la sentència, “aquesta evidència no té transcendència jurídica des del moment en què la competència per establir normes addicionals de protecció de l’entorn (art. 30.46 de l’EA) i el principi d’igualtat (art. 14 Constitució) no exigeixen de l’administració autonòmica la imposició d’idèntiques mesures davant d’actuacions diferents”.