El jurat designat per la Comissió de Festes de l’Associació de Veïns de la Savina ha viscut com un desafiament haver d’escollir la millor proposta del concurs de pregons d’enguany. Veient l’alt nivell dels dos pregons que han arribat a la final, salomònicament el jurat ha dictaminat concedir, de forma excepcional, dos primers premis: un per Joanet d’en Jai/Marranxeta i l’altre per Santi Colomar. A continuació podeu escoltar els dos pregons guanyadors, llegits pels seus autors.

Tot seguit reproduïm el text dels dos pregons guanyardos.

Pregó d’en Joanet d’en Jai/Marranxeta:

Es vesins de La Savina
avui feim celebració
us rebem amb mans obertes
aquest poble pescador

la mare de Déu del Carme
sempre dona protecció
avui l’hem acompanyada
amb respecte i devoció

Presidint amb una barca
altres li fan porfessó
i oferim una corona
resant-li una oració

demanant per qui va perdre
la vida en navegació
pregam que allí on estiguen
guiïn as nostres patrons

Repicant ses castanyoles
sa flaüta i es tambor
balladors i balladores
mostren nostra tradició

vull comparar-vos la vida
sa d’un jove i d’un major
quen_que_mos sembli mentida
ara no vivim millor

—–

A un temps no hi emportava
posar cap controlador
dos soldats de sa marina
també fan d’amarrador

Autoridad portuària
trob que són un mal doctor
sa recepta la fan llarga
i no curen cap dolor

—–

A s’ombra d’una savina
aparcava es carretó
si sa somera es bufava
ningú sentia s’olor

Si ara trobes zona blava
dona gracis al senyor
i amb tanta fumerallada
tot es dia es sent pudor

—–

Una barca que hi havia
que navegava al vapor
anava a Eivissa cada dia
a vendre es ous i es moltó

Ara es moltó cotaria
amb tant de barco senyor
d’un a s’altre hi saltaria
arribant fins al Japó

—–

Ses dones naven mudades
amb gonella i mocador
mentres feien regullades
a sa canya des timó

Ara només mostren galtes
muntanyes i torrentó
duen xerxa poc mallada
per pescar algun vinagró

—–

Hòmens amb americana
també amb molta educació
no eren gent estudiada
però mos daven lliçó

Ara només es retraten
i mostren musculació
tothom posa cara d’ase
no men vaig de sa nació

—–

Emigràrem molt enrere
buscant viure molt millor
diguent som de Formentera
mos trobàvem germanor

Ara ha canviat sa roda
hem omplit es senalló
i per alquilar una casa
necitam prop d’un milló

—–

S’estany sempre arredossava
barquetes de pescadors
si hi via temporalada
es mals no eren majors

Ara sí que l’han liada
es nostros governadors
en ser que hi ha una ventada
s’enfonsen llaüts i bots

—–

Per poder rallar ses salpes
mos miràvem es cordó
amb això feiem rallada
i omplíem es cistelló

Ara tots miren sa posta
escoltant fort sa cançó
posen es ous i sa lloca
mirant cap a s’horitzó

—–

Pensau que fa quatre dies
amb molt de sol i suor
de sal omplien senalles
per guanyar-se un rosegó

Ara només van a illetes
a mostrar es botifarró
i per no endoblar s’esquena
ho deixen tot molt pitjor

—–

Un femer prop de sa casa
per abocar-hi brutor
en estar ple l´escampàven
abonant molt bé es tancó

Per es Cap han fet muntanya
la veim desde s’espigó
i amenaça amb fer vaga
qui recull s’aplegador

—–

Es politic que manava
no necitava es bastó
sabia lo que pescava
fos gerret o emperador

Ara vàren romprer s’ansa
governants i oposició
de tot es peix de sa barça
ja només queda un muixó

—–

S’illa ha quedat enfonsada
hem de posar solució
i d’aquí a una temporada
sortirem a flotació

Es vesins de La savina
avui feim celebració
us rebem amb mans obertes
som un poble pescador!

 

 

Pregó d’en Santi Colomar:

Per avui, festa del Carme,

dia de la gent de mar

he pensat aquest pregó,

no sé si us agradarà.

 

Més de cent anys endarrere,

el govern per fer diners

a l’empresa d’en Borràs

va vendre l’estany des Peix.

 

Veneren un tros de mar

com qui ven un figueral

i robaren a les barques

un recer tradicional.

 

En Borràs va construir

un port per obligació

perquè els llaüts de l’estany

tenguessin més protecció.

 

A redòs del port va néixer

la Savina entre els estanys.

Un dic, espigó i es Guafe,

tres casetes en pocs anys.

 

A la Segona República

vengueren alguns turistes

però el port donava pena

i les vistes eren tristes.

 

Demanaren port millor,

pensaren places, carrers,

perquè la Savina fos

capital per sempre més.

 

A can Guillemet obriren

una escola per infants

i al cafè d’en Sastre hi havia

ball de Vila ara i en tant.

 

El somni d’en Cinnamond

la guerra se’l va emportar

i amb el nou règim vengueren

presos més d’un milenar.

 

Als anys seixanta el turisme

va mostrar més interés.

Va entrar la Joven Dolores

i un bon port feren després.

 

Les barques sempre sortien,

bufàs ponent o mestral.

El mar és un vell company

dona i pren a parts iguals.

 

En Joan Xesc i en Martí

treballaven de patró,

també en Xomeu Andreuet,

com en Xomeu des Caló.

 

Va obrir Can Calafat

i el Bellavista també

i el baret d’en Lluquinet

en venir de l’estranger.

 

A l’escola de Can Serra

s’estudiava la lliçó

mentre els barcos esperaven

la sal del carregador.

 

Als anys vuitanta en Matutes,

per un interès social,

va intentar fer a l’estany

una àrea residencial.

 

Quan tancaren les salines

part del port es va morir

i es Guafe en els anys noranta

ja va deixar d’existir.

 

El port va començar a créixer

sense interès general.

En un racó els pescadors

mentre riu el capital.

 

Ja només queda la torre

que es diu des Trituradors,

és de l’any quaranta-sis

i necessita atenció.

 

Algun dia dirà prou

i sense remei caurà.

L’Autoritat Portuària

ben segur que ho mirarà.

 

Què esperen per arreglar

la Casa des Fil també?

Si no val per restaurant

no hi arribaran diners.

 

No hi ha placa que recordi

les almadraves, es Guafe,

les places de sal, sa Guia,

en Cinnamond o la base.

 

D’esquena a la nostra història,

només pensant en diners

farem un poble sense ànima,

que ja no sabrà d’on ve.

 

Si un dia s’amplia el port

els de sempre guanyaran:

més dàrsenes esportives,

més iots i pantalans.

 

Defensau l’estany des Peix

de la sobreexplotació,

que respiri novament

pensant en la tradició.

 

Per avui, festa del Carme,

dia gran de la Savina,

he pensat aquest pregó,

per la mar i la marina.