L’Aliança de l’Aigua ha fet públic un estudi que constata que les Pitiüses es troben en un “context històric” de “sequera i greu sobreexplotació” dels aqüífers. De fet, l’informe considera que la massa d’aigua subterrània de Formentera es troba per primera vegada en estat de sobreexplotació, mentre que a Eivissa, 10 de les 16 masses d’aigua estan sobreexplotades.
Aquest problema s’agreuja amb l’estat generalitzat de salinització dels aqüífers, donat que s’ha produït entre 2012 i 2016 un augment de tres noves masses d’aigua subterrànies salinitzades a Eivissa a més de l’aqüífer de Formentera, que continua salinitzat.
Per tot això, l’Aliança de l’Aigua insta al Govern balear a reduir la pressió sobre els aqüífers i a prioritzar l’ús de l’aigua dessalada.

Origen de l’aigua consumida a les Pitiüses
En el cas de Formentera, l’informe assenyala que l’aigua dessalada ja representa el principal recurs disponible, amb 1,3 hectòmetres cúbics a l’any enfront del 0,4 que prové d’aigües subterrànies. A més, la planificació hidrològica del Govern balear preveu baixar una dècima el consum d’aigua subterrània a la nostra illa. D’altra banda, l’estudi assenyala que el 98% de l’aigua de Formentera es destina al consum humà, enfront del 89% de l’illa veïna.
En canvi, l’estudi de l’Aliança assenyala que a Eivissa les aigües subterrànies encara són el principal recurs hídric utilitzat (20 hectòmetres cúbics / any, doblant el recurs hídric de dessaladores que frega els 10 hm³/any).
A més, l’Aliança indica que el vigent pla hidrològic que s’està revisant actualment preveu pel 2021 que es mantingui la pressió sobre els recursos hídrics subterranis.
D’altra banda, l’entitat denuncia els alts percentatges de pèrdues d’aigua a la xarxa. En aquest punt, destaquen municipis de Sant Josep i Santa Eulària amb el 44% i 24% respectivament.
A més, l’Aliança remarca que la reutilització de l’aigua ha de ser una mesura “prioritària” a les illes que permetria reduir l’elevat volum d’aigua depurada que s’aboca al mar, “un luxe que la societat i l’economia pitiüsa no s’ha de permetre en un context general de sequera.
D’altra banda, l’estudi ha identificat tres depuradores d’Eivissa (Can Bossa, Sant Josep i Santa Eulàlia) que tracten el doble del cabal respecte a la seva capacitat de depuració.