Leopardo Dickaprio és el nom artístic d’aquesta dona trans natural d’Albacete que s’ha establert a Formentera, on l’hem vist cantar i fer performances en locals d’oci i a la plaça de Sant Francesc, a més de participar com a model en sessions de fotografia d’autor. A la nostra illa no només hi ha trobat feina, sinó també un espai de llibertat on sentir-se ben acollida tal com és: “Aquí em construeixo com una dona adulta respectada”.

Però no sempre és així. Leopardo denuncia que en altres indrets ha de fer front a insults per la seva condició, si bé exposa que ha canviat la seva manera de reaccionar: “Abans pensava que em corresponia passar per aquesta penitència”, però actualment “no penso sotmetre’m i deixar que aquests actes quedin impunes (…) no penso abaixar el cap mai més”.

Foto de Leopardo Dickaprio obra d’Isabel Pajares (IT: @historiasformentera).

També parla de la seva experiència durant la infància, quan havia de viure la seva realitat amb un “silenci involuntari perquè hi ha preguntes que no pots respondre”. Així mateix, apunta que se sentia rebutjat en els grups de nens i ben acollit en els de nenes. Tot i això, destaca que malgrat que els homes el van acompanyar “des de l’hostilitat”, avui dia ell és “producte de tot, dels que em van estimar i dels que em van odiar”.

El trànsit de gènere en la sanitat pública: “Has d’estirar el fil”

Fa un mes que Leopardo ha iniciat el seu procés de trànsit amb medicació subministrada per la Seguretat Social a l’Hospital de Formentera. Exposa que ha trobat a faltar formació per part dels sanitaris en aquest capítol i, tot i que es mostra reconeguda cap a la feina del seu metge de capçalera, ha aclarit que en aquest procés “has de ser tu qui vagis estirant el fil”. Leopardo afirma que ha escollit aquest camí de forma “adulta i conscient”, però que no el recomana a ningú “sense que abans hagi portat a terme un procés d’introspecció” i que potser “no és la solució per a qualsevol persona trans”.

Pel que fa a les relacions amb la seva família, ha agraït que el vulguin “entendre i respectar” malgrat que admet que no el poden “comprendre al 100%”. Així mateix, el fet que ella no amagui la seva condició genera en els seus familiars sentiments ambivalents. D’una banda, reconeixen el seu coratge per ser com vol ser, de l’altra, temen per la intolerància d’alguns: “Ells al·lucinen que ho faci amb valentia, saben que ser com soc al carrer és ser carn de canó, enfrontar-se a la vulnerabilitat dia a dia… i estan aterrits”.

Per acabar, Leopardo no s’ha volgut acomiadar sense oferir-nos una versió cantada en directe de ‘Feeling Good’, de Michael Bublé.