En aquest especial de Ràdio Illa, Pep Ferrer, Pep de ca n’Andreu, explica el paper clau que tenia en la Formentera preturística l’era, el terreny (normalment circular) on es trillaven els cereals i posteriorment es ventaven per a obtenir el gra. En Pep ha esdevingut un dels informadors de l’estudi ‘Les eres de Formentera. Etnografia, geografia i cartografia’, finançat amb la beca d’investigació del Consell i que porten a terme Gabriel Alomar Garau, especialista en Geografia Humana i professor Lector de la Universitat de Barcelona, i Lluis Gené Gil, arquitecte i professor associat de la UIB.

En aquesta conversa a l’estudi de Ràdio Illa, en Pep de n’Andreu respon a les preguntes d’aquests dos investigadors i rememora els usos, característiques i anècdotes al voltant d’aquest patrimoni que encara perviu a Formentera. Alomar i Gené han comptabilitzat 309 eres en les fotos aèries de l’illa de l’any 1956, mentre que actualment en perviuen 170. Tradicionalment, cada casa pagesa tenia una era i a la nostra illa aquest espai s’utilitzà per trillar-hi el cereal fins a la dècada dels setanta del segle passat. Pel que fa a la morfologia, solen tenir una vora de pedra i un paviment central amb terra premsada i un diàmetre que oscil·la entre els 10 i els 20 metres.

Una de les eres més ben conservades de Formentera, la de can Vicent Botigues de la Mola.

Pep Ferrer, Biel Alomar i Lluís Gené en una era de Formentera.