El Consell ha acollit aquest matí la presentació de la memòria del Consell Econòmic i Social (CES) sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2020.
La presidenta del Consell, Ana Juan, ha assenyalat que l’informe de 2020 “incideix en la grandíssima estacionalitat de la nostra economia així com la forta pressió humana sobre Formentera als mesos d’estiu, amb les dades percentuals més altes de les Illes”. A més, ha afegit que “són aspectes que ens han de fer reflexionar sobre el camí que hem recorregut i el futur que volem per a l’illa”.

Impacte de la covid
La memòria d’enguany es caracteritza per l’impacte que ha provocat la covid a les Balears. Segons les dades més rellevants recollides a la memòria pel que fa al panorama econòmic, les Illes han estat la comunitat més afectada de l’Estat. El VAB (valor agregat brut) ha retrocedit un 20,7%, el turisme ha caigut un 81% i la despesa turística un 83,9%. A les Pitiüses, la caiguda ha estat del 24,6%, la més forta de tot l’arxipèlag, a causa de la dependència del turisme internacional.

Renda bruta més baixa de Balears
En la memòria es destaca que Formentera té la renda bruta disponible per càpita més baixa de totes les illes, un 28% per sota de la mitjana espanyola i un 30% de la balear, al voltant d’11.275,5 €.
La renda familiar disponible bruta (RFDB) mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no sols depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l’activitat productiva (remuneració d’assalariats i excedent brut d’explotació), sinó que també està influïda per l’activitat de l’administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt de recursos i usos. El caràcter que té és el de renda bruta, atès que no dedueix cap consum del capital fix.

Altres dades
El pes del sector serveis en el total del VAB a les Pitiüses és el més elevat de les illes, del 71,1%; el 83% de les empreses d’alta a la seguretat social a Formentera operen en el sector de serveis.

La caiguda del turisme a les Pitiüses ha estat molt semblant a la del conjunt de les Illes Balears: un 80,3%. Si es diferencia pel lloc d’origen, a les Pitiüses el turisme estranger va caure un 87,8% i el nacional un 50,1%.

La construcció, que el 2020 va retrocedir en el conjunt de les Balears, va augmentar a les Pitiüses: en un 0,8% les obres visades i en un 4,8% els habitatges visats.

Pel que fa al mercat de treball, les afiliacions a la seguretat social varen retrocedir a la nostra illa un 15,3%, el doble del conjunt de l’arxipèlag. Formentera té l’índex d’estacionalitat més elevat, del 123,3%.

Pel que fa a la població, Formentera té un 28,69% de població estrangera i un 64,53% ha nascut fora de Balears.