82 anys més tard, les restes dels afusellats pel feixisme ja descansen en un nínxol de Sant Ferran. El passat dissabte 9 de març els familiars de les víctimes exhumades a finals de 2017 al cementiri de Sant Ferran de les Roques (Formentera) per part del Govern de les Illes Balears, han pogut recuperar els cossos dels seus difunts assassinats i els han pogut enterrar en el mateix cementiri. La consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern, Fanny Tur, el president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, i el president del Fòrum per a la Memòria Històrica d’Eivissa i Formentera, Luis Ruiz, han assistit a l’acte simbòlic d’entrega de les restes òssies als familiars dels cinc assassinats pel bàndol franquista l’1 de març de 1937 a la tàpia de darrere del cementeri de Sant Ferran. Les autoritats varen entregar als familiars dels cinc assassinats, Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar, les restes trobades en els treballs de localització, excavació i posterior exhumació de la fossa situada a l’interior del cementiri de Sant Ferran, propietat del Bisbat d’Eivissa i Formentera.

Feines d’exhumació
Els treballs varen consistir en 6 sondejos interiors i 5 sondejos exteriors al cementeri de Sant Ferran. Els sondejos interiors es varen fer en els indrets on la tradició popular indicava que es trobarien els cossos enterrats, al costat de la porta d’entrada, davall d’unes tombes construïdes entre 1956 i 1984, davall d’una fossa i en una part del cementeri on aparentment no hi havia cap creu. Els sondejos exteriors es varen fer amb màquina excavadora en un lloc on la tradició popular també apuntava que els cossos hi podien ser: la tàpia sud-est tenia uns afegits de ciment que tapaven forats al mur causats per trets. Allà es varen trobar 4 projectils, un enquistat a la paret, amb una màquina de detecció de metalls.

Restes dipositades en un nínxol
Revisant l’ossera, va prendre força el relat que explicaria que les restes d’aquestes cinc persones afusellades s’haurien transportat a l’ossera en algun moment posterior per tal de dedicar la part del cementiri que ocupaven a nous enterraments, com s’acostuma a fer amb les restes més antigues. Els tècnics hi varen trobar un fragment d’húmer i dos de crani amb una erosió causada per arma de foc que suposadament corresponen a les víctimes del franquisme. Per tal de dur a terme les comprovacions de les víctimes, primer es van comprovar els anys compresos entre 1991 i 1944, i dels 156 individus que hi apareixen cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, per la qual cosa aquestes tres peces d’os podrien correspondre a alguna de les cinc persones assassinades. La segona comprovació va ser de compatibilitat d’ADN entre aquestes restes i familiars vius de les cinc persones afusellades; però l’ADN estava danyat i no s’ha pogut  assegurar la consanguinitat. D’aquesta manera, a l’acte de dissabte es va fer una entrega simbòlica de les tres restes que tenien impacte de bales i aquestes es varen dipositar en un nínxol on ara els familiars podran anar a recordar els seus parents.

El primer dels homenatges
L’1 de març de l’any passat, coincidint amb el 81è aniversari de la mort dels formenterers, es va descobrir el primer monòlit en homenatge a les víctimes del franquisme que ha col·locat la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears i que es va instal·lar al mateix cementeri. Hi duu gravat el nom dels cinc veïns de Formentera també com a símbol de la recuperació de la memòria històrica. Les tasques de localització i posterior exhumació de la fossa per part de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports es varen dur a terme mitjançant una ajuda al Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i amb la col·laboració del Consell Insular de Formentera. La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (publicada al BOIB 76/2016, de 16 de juny) estableix mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut cossos de persones desaparegudes durant la guerra civil espanyola.