El col·lectiu feminista llegí aquest document en l’acte del dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, que tengué lloc a la plaça de Sant Francesc i on també es comptà amb les actuacions de les alumnes del Conservatori Jana Yern i Maria Roig al violí, i a la flauta Anna Ribes.
Els actes del dia internacional contra la violència cap a les dones s’acaben el dimecres vinent amb la celebració de la xerrada “Benvinguts al llarg i emocionant viatge” (19 h escoleta sa Miranda) i el taller “Aprendre a gestionar les teves emocions difícils” a càrrec de la psicòloga Anna Costa (19.30 h Sala Actes de Cultura, al costat de la Biblioteca).

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE DE 2017
DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA

Avui, 25 de novembre, dia internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, ratifiquem el nostre ferm i permanent compromís de rebuig de la violència i l’assetjament masclista perquè volem erradicar aquesta xacra social i no pararem en el nostre afany.
NI UN PAS ENRERE CONTRA EL MALTRACTAMENT.

Una de cada tres dones i nenes experimenta episodis de violència al llarg de la seva vida … Són massa. Passa en tots els països i dins de totes les societats. Succeeix a les llars, les escoles, els carrers, a la feina, a Internet i en campaments de persones refugiades. En contextos de guerra i, fins i tot, com bé sabem, en períodes de pau. A Espanya ja van 50 dones assassinades i 8 nens i nenes des de principi d’any.

La violència i l’assetjament a les dones i nenes no tenen classe social, no tenen edat i ocorre durant tota la vida i amb massa freqüència; es naturalitzen aquests episodis i no reben el càstig que mereixen, ja que hi ha alts nivells d’impunitat. És la violació dels drets humans més estesa i la més comuna en aquells espais que haurien de ser els més segurs com amb la família i les parelles.
Exigim als governs que augmentin la protecció de les víctimes, i apliquin polítiques d’igualtat que permetin a les dones assolir l’autonomia econòmica i la garantia sobre l’exercici de les seves llibertats i drets més bàsics. Per la qual cosa, exigim al govern de l’Estat que compleixi amb els acords establerts en el Pacte d’Estat i doti de recursos econòmics i competències als ajuntaments.

Cal un canvi social i cultural, econòmic i sentimental. L’amor no pot estar basat en la propietat privada, i la violència no pot ser una eina per solucionar problemes. Les lleis contra la violència de gènere són molt importants, però han d’anar acompanyades d’un canvi en les nostres estructures emocionals i sentimentals. Perquè això sigui possible, hem de canviar la nostra cultura i promoure altres models amorosos que no estiguin basats en lluites de poder per dominar-nos o sotmetre’ns. Altres models femenins i masculins que no estiguin basats en la fragilitat d’unes i la brutalitat d’altres, en l’eix submissió / dominació.
Hem de trencar els estereotips patriarcals que no ens deixen desenvolupar-nos com una societat més justa i igualitària i econòmicament més competitiva.

Hem d’empoderar a les dones, però els homes també tenen responsabilitat, si no tota lluita serà inútil. Cal promoure les polítiques públiques perquè tinguin un enfocament de gènere integral, i cal que els mitjans ajudin. La perspectiva de gènere s’ha d’aplicar de manera transversal en les empreses i en tots els àmbits.
Empoderar significa comptar amb les dones i les nenes en peu d’igualtat i incloure-les en tots els assumptes que les afecten, i dissenyar solucions per posar fi a la violència sense oblidar-se de ningú.
Per tant, el paper que exerceixen els homes en el canvi és vital. No poden seguir passius mentre ens maten. No poden seguir neutrals, com si la cosa no anés amb ells. Han de fer front al sexisme, al predomini masculí i als seus privilegis com a norma de la societat, i per a això s’ha de començar per la creació de masculinitats positives. Els homes han d’aprendre a relacionar-se i a comunicar-se d’altres maneres, per resoldre els conflictes sense violència.

Els homes han de renovar-se, qüestionar-se, mirar-se individualment i col·lectiva, treballar per deixar de banda la tradició dels privilegis masclistes. Han de desmuntar tot el patriarcat com estem fent nosaltres des de fa dècades. Només podrem acabar amb aquesta matança de dones i nenes si aconseguim acabar amb la desigualtat i el masclisme: analitzant, visibilitzant, desconstruint, denunciant i re aprenent junts i juntes.

Hem d’educar als nostres fills i filles en el respecte i la igualtat de gènere, trencant la cadena d’una vegada per totes perquè les pròximes generacions de ciutadans i ciutadanes visquin en una societat més igualitària. Els estereotips i, per tant els patrons, s’aprenen en edats molt primerenques. Per això caldrà prestar especial atenció a la socialització de les nenes i nens. Han d’aprendre des de la infància a treballar la gestió d’emocions.

Trencar el silenci és el primer pas per transformar la cultura de la violència masclista. Alçar la veu contra l’assetjament i la violència en les nostres llars, els nostres llocs de treball, les nostres institucions, els entorns socials i a través dels nostres mitjans de comunicació. Hem d’adoptar mesures preventives, i al mateix temps estar en situació de respondre adequadament.

Hem de denunciar la publicitat que perpetua els estereotips de la dona lligada únicament a la maternitat, la llar i la sexualitat, per acabar amb la figura de la dona com a objecte sexual.
Els mitjans de comunicació i indústries culturals han de deixar de mitificar la violència com una cosa sublim i grandiosa.
Hem de transformar la cultura de la violència i la impunitat amb lleis que protegeixin els drets de les dones i amb canvis de les conductes i creences que toleren la violència contra les dones. Transformar les institucions i unir esforços per a erradicar la discriminació, restaurar els drets humans i la dignitat, i no deixar ningú enrere.

És imprescindible que els governs i partits polítics incloguin la igualtat com a eix prioritari en totes les seves àrees, des de la reforma constitucional fins a l’esport passant per la lluita contra la violència masclista o els drets sexuals i reproductius. I sense excuses.

Els països més igualitaris i amb els índexs més elevats de participació equitativa per sexes en la presa de decisions també són els més desenvolupats i els que obtenen millors resultats econòmics.

El canvi s’inicia en nosaltres: començant pel nostre entorn més proper. No és una tasca fàcil; però fa anys que està en marxa i ja no té fre. Compten les nostres accions i les nostres actituds, però en l’educació dels més petits hi ha la clau perquè, finalment un dia, aquesta reivindicació deixi de tenir sentit. Us uniu a ella? La violència i l’assetjament contra les dones i les nenes han de parar.
NI UN PAS ENRERE CONTRA EL MASCLISME