Des de l’Obra Cultural Balear de Formentera ens veim obligats a exposar les nostres consideracions i frontal rebuig davant els posicionaments que tant el Partit Popular com Vox a escala balear i valenciana han fet en els últims dies a través d’acords programàtics que estableixen com a full de ruta per a la pròxima legislatura un paquet de mesures enfocades a inflamar la discòrdia i la crispació entre la ciutadania, valent-se de la suposada defensa de la “nación y la riqueza de las costumbres de España” per a establir enemics interns com és la “ideologia de gènere” o la “ideologia separatista” en una retòrica negacionista als progressos obtinguts en els darrers temps.

En l’actualitat, on s’incrementen les desigualtats econòmiques en els sectors més vulnerables de la població mentre augmenta la presència dels discursos que els criminalitzen, els enemics interns dels quals ens parla la ultradreta reaccionària agafen l’aparença d’aquells partits, moviments socials i organitzacions que han aconseguit aprofundir en la conquesta de drets i llibertats per assolir avantatges universals en l’àmbit laboral, en els drets reproductius de la dona, la lliure identitat de gènere i de diversitat sexual o la promoció lingüística i de drets col·lectius socioculturals, entre d’altres.

Des de l’OCBF entenem que mesures com les que trobem en el pacte de govern de PP i Vox a la Generalitat Valenciana per assegurar que les famílies tinguin la “libre elección de la lengua de enseñanza entre las dos oficiales” serveixen per alimentar la creació d’enemics interns a partir de fal·làcies com la que trobem en el cas del pretès perill del castellà en les comunitats amb dues llengües cooficials.

Davant la imatge que presenta l’actual candidat a la Generalitat, Carlos Mazón, quan afirma que té la voluntat d’acabar amb el procés a la valenciana a les aules i garantir la llibertat (El Punt Avui 14/06/2023), les estadístiques parlen d’un escenari completament oposat.
L’evidència estadística constata que dels 6.691 enquestats l’any 2015 per al qüestionari de “Coneixements i ús social del valencià” la llengua més parlada a les llars de les regions d’Alacant, València, Castelló i a l’àrea metropolitana de la ciutat de València era el castellà, només trobant l’excepció de la regió d’Alcoi-Gandia i de València on més d’un 45% de persones afirmava parlar sempre en valencià a casa seva.

De la mateixa manera, l’acord a ca nostra entre el PP i Vox també es fa ressò d’aquesta necessitat que els progenitors escullin lliurement la primera llengua en la qual s’educaran els seus fills i filles. Com si aquesta participació de les famílies fos inexistent, i a més tenint present que partim també d’una infravaloració de l’ús de les nostres varietats dialectals en el dia a dia.
A les Illes Balears, segons exposa l'”Enquesta d’usos lingüístics” publicada el 2014, de 1800 enquestats, només a Menorca i a la part forana de Mallorca hi trobàvem una majoria de persones que s’identificaven com a catalanoparlants, mentre que a les Pitiüses un 61% es consideraven castellanoparlants i un 28% catalanoparlants, sent les illes on menys persones s’identificaven amb l’ús del català i on més ús habitual hi havia del castellà de totes les balears (65,5%).

Actualment, l’informe presentat aquest 2023 sobre les “Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears” encara evidencia com la llengua hegemònica a l’arxipèlag és el castellà, la qual és dominant en àmbits familiars, laborals no administratius o en el consum de productes culturals. En aquest sentit, també s’ha de tenir present com les facilitats actuals per a la mobilitat residencial, laboral o vacacional i les noves tecnologies, permeten entrar en contacte cada cop més en entorns multilingües, on l’ús de les llengües depèn d’una estratègia particular influïda per una jerarquia de situacions i contextos adequats. Per exemple, per als joves d’entre 15 i 29 anys de les Illes Balears, el castellà esdevé una llengua més inclusiva, capaç d’adequar-se a la conversa amb forans i desconeguts; mentre que el català es manté com a una condició d’exclusivitat en determinats cercles de proximitat.

Les evidències constaten, doncs, que l’atac de la ultradreta contra l’obligatorietat del català en els currículums acadèmics balears així com en l’administració, no respon al fet que estigui en perill el “derecho a ser educado en español en todo el territorio nacional”, sinó que ens trobem davant una ofensiva per a deslegitimar els únics àmbits dins els quals s’ha pogut articular avui dia l’aposta política per la normalització lingüística als nostres territoris, fet que no és suficient com demostra l’informe de 2023, ja que s’ha de continuar apostant per la implicació dels catalanoparlants de tots els sectors de la societat perquè la llengua es torni un llaç que permeti reforçar les nostres identitats culturals.

És davant d’aquest clima de mentides orgulloses, que feim una crida a la germanor i solidaritat entre tots els organismes i associacions que aposten per la defensa activa i la difusió de la llengua, la cultura i la història de les terres valencianes i balears:
l’Institut d’Estudis Eivissencs, Acció Cultural del País Valencià, OCB de Mallorca, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua de les Illes Balears, l’Institut Menorquí d’Estudis, l’Associació de Festes de Santa Maria, així com tantes altres organitzacions polítiques, civils i culturals, moviments feministes, per l’educació, la sanitat, els sindicats, les associacions memorialistes, i totes aquelles que es vegin assenyalades com a enemics d’aquesta onada reaccionària.

Fins i tot, l’actual president del Consell Insular de Formentera i diputat al Parlament de les illes Balears de Sa Unió -que en campanya electoral i fins a gairebé la seva elecció apostava per la distància amb l’agenda de la ultradreta- a dia 20 de juny ha claudicat a la disciplina del pacte PP-Vox posant a la presidència del Parlament Balear a un diputat de la formació d’extrema dreta que amb tota gentilesa “trumpista” exposa el seu odi a les dones i als col·lectius migrants i LGTBI+Q, i ofereix tota sort d’elogis a la dictadura franquista a través de les seves xarxes socials.

La involució democràtica que se’ns presenta a les Illes Balears i al País Valencià ens obliga a afirmar que no tolerarem cap criminalització ni condemna institucional amb fins d’engendrar enemics interns i incrementar la intolerància, la xenofòbia i la catalanofòbia en els nostres territoris.

Tampoc ens mantindrem impassibles davant els atacs que puguin afectar a les nostres llengües, riques i diverses; a la imposició d’una història falsejada que legitima la unitat eterna de la raça hispànica i equipara la resistència democràtica amb el genocidi feixista o que condemna les nostres arrels i cultures populars a través de les quals actuem en el terreny polític i social per a la defensa legitima de la nostra existència col·lectiva.

Obra Cultural Balear de Formentera

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, número de DNI o NIE i contacte de telèfon.