Matí molt emotiu al municipal de Sant Francesc en el darrer partit de lliga que el Formentera ha resolt amb una golejada al Platges de Calvià i que ha presenciat l’adéu dels terrenys de joc de Maikel Romero després de set temporades vestint l’elàstica roja i negre. Diumenge vinent a Felanitx, el Formentera gaudirà de l’oportunitat de certificar, un any més, la classificació per la fase d’ascens a segona B.

En un camp ple de gom a gom el Formentera sortia al terreny de joc en cinquena posició -i per tan fora de les places de playoff– després de les victòries d’ahir dels seus rivals en aquesta disputa, el Poblense i el CD Eivissa. A més a més, abans de l’inici del partit, el club ha fet entrega d’una samarreta commemorativa a Maikel en un sentit homenatge de club i afició a un jugador que ha defensat en 244 partits la samarreta del Formentera (amb 10 gols marcats) i que penja les botes a 36 anys per problemes amb un dels seus genolls. Era una incògnita com podia afectar a l’equip aquesta muntanya russa d’emocions que s’han viscut sobre la gespa minuts abans del xiulet inicial.

Però l’onze titular dels homes de Gómez Roa -avui molt ofensiu i amb canvis significatius, com l’inici des de la banqueta d’Adri i Ruxi– s’ha ocupat d’esvair els dubtes des d’un bon començament i una incursió per la banda de Colau en els primers segons de joc ha esdevingut una premonitòria declaració d’intencions de què passaria en els següents noranta minuts de partit.

El Platges ha plantat cara durant la primera mitja hora, amb una pressió alta, disputes intenses de totes les pilotes i ben replegats a l’hora de defensar-se, mentre que el Formentera hi responia jugant bé, remenant la bimba, percutint i arribant amb profunditat a l’àrea però sense acabar de tenir ocasions clares. Algunes internades fins a la línia de fons i un xut ajustat d’Omar han esperonat la grada durant aquesta primera mitja hora. D’altra banda, el col·legiat, amb unes decisions desencertades, col·locaven dalt el municipal el fantasma d’un nou arbitratge nefast dels que ha patit el Formentera en aquest tram final de temporada.

No obstant això, avui era un dia de celebració, es respirava a l’ambient, sobresortia la confiança, i els onze de roig i negre estaven molt endollats, començant pel seu capità Samu Sanjosé, que lluitava cada baló com un autèntic avió.

I així hem entrat en vuit minuts d’efervescència, pletòrics, en què l’esfèric s’ha escolat fins en tres ocasions a la portaria dels calvianencs. Moha en dos cops -primer aprofitant el rebuig espectacular del porter a un xut màgic de Colau i després convertint anticipant-se al defensa després d’una passada de la mort- i Garmendia creuant la pilota davant la sortida del porter, han situat un tres a zero al marcador i desfermava l’eufòria a la grada. Els dos equips es retiraven cap a vestidors amb una diferència que semblava inapel·lable i amb la sensació que avui sí, el Formentera havia encarrilat el partit ja a la primera part, que avui sí els homes de Gómez Roa donaven un cop de puny a la taula i avisaven als quatre vents que aquesta plaça al playoff d’ascens és per aquesta roca petita que d’ençà que va tornar a tercera no ha faltat mai a la cita de les eliminatòries d’ascens.

La segona part ha seguit sent de domini roig-i-negre i si hi havia qui encara creia que podíem tornar a patir una remuntada inexplicable, Omar ha engaltat una pilota tres metres fora de l’àrea i n’ha sortit un canyardo que gairebé forada la porteria visitant. Quatre zero en l’electrònic i ara sí, moments dels canvis. Han entrat Mourelo per Moha (molt ovacionat, una autèntica assegurança de gol en aquest tram final de la temporada) i Ruxi. I, finalment, amb la grada dempeus corejant el seu nom, ha saltat al terreny de joc Maikel Romero per jugar els seus darrers minuts de la seva trajectòria com a futbolista professional. Fins i tot ha tingut l’oportunitat de celebrar el cinquè gol, marcat per Bonilla que s’ha envalentit i ha rematat una magnífica passada de la mort de Mourelo.

No hi ha hagut temps per res més i quan l’àrbitre ha xiulat el final de l’encontre, han saltat al camp els seguidors, petits i grans, a abraçar el gran capità, que ha estat mantejat pels seus companys davant la mirada emocionada de la seva família. S’han vessat llàgrimes al Municipal, llàgrimes de reconeixement a un jugador sempre implicat amb el vestuari i el club. Ja hi haurà temps de pensar en la final que el Formentera juga diumenge vinent a Felanitx, per pensar que si l’equip salta al terreny de joc així de motivat i amb la mentalitat guanyadora desplegada avui, la fase d’ascens serà un fet. Ja n’hi haurà de temps. Però avui no tocava. Avui tocava abraçar i dir fins sempre a en Maikel i el públic així ho ha fet en un sentit comiat al gran capità.