Amb la paraula “periodista”, passa una mica com amb la paraula “llibertat”. Se l’ha maltractat i degradat fins a nivells funests. Avui, anomenem periodista a qualsevol. Opinadors de tertúlies que reforcen el poder i blanquegen l’extrema dreta, amics de la policia i els jutges que viuen de les filtracions, a tenir un ordinador i copiar sistemàticament notícies d’altres, al que es dedica a passar notes de premsa al traductor automàtic (i tot i així, s’equivoca). Tots aquests s’autoanomenen periodistes. Sí, també a Formentera. En canvi, la setmana passada, l’assassinat d’un reporter dels d’abans i un càmera valent, va posar damunt la taula què és un periodista de debò. David Beriain i Roberto Fraile, buscant la història sobre el terreny, allà on ningú la busca, per explicar, denunciar i fomentar l’esperit crític, encara que sigui jugant-se la vida, foren assassinats a Burkina Faso, ampliant la llista d’aquells que han perdut la vida pel seu compromís infinit amb un ofici i amb els fets. A en David i a en Roberto els van assassinar, segurament, persones a qui havien entrevistat o filmat, mentre feien un reportatge sobre la caça furtiva.
Avui en volem parlar amb un periodista d’aquests d’abans, també amb solera, en David Jiménez, que els coneixia. Avui que, precisament és el dia internacional de llibertat de premsa. En David, periodista de formació i que va treballar molts anys a Àsia, fou director del diari El Mundo, experiència que després va retratar críticament al seu llibre ‘El Director’ (Libros del KO).