Es compleixen deu anys des de que ETA va decidir abandonar les armes. Transcorregut aquest temps arriba el temps perquè la ficció doti de ‘relat’ cinquanta anys de terrorisme i conflicte polític al País Basc. Una d’aquests productes de ficció és la sèrie del moment ‘Patria’. Aprofitant l’avinentesa hem entrevistat a Aintzane Ezenarro, directora de l’Institut de la Memòria, la Convivència i dels Drets Humans del Govern Basc, Gogora, que va néixer amb la missió de preservar i transmetre la memòria democràtica del País Basc. Ezenarro avisa que “el que no ha de fer Euskadi és repetir el model de la transició espanyola.”

Segons estableix la llei de creació de Gogora, la seva funció serà “preservar i transmetre la memòria de les experiències traumàtiques marcades per la violència durant els últims cent anys”; la memòria del sofriment injustament patit i també de l’esforç per construir i defensar una convivència democràtica i una societat basada en la defensa dels drets humans i la pau, fins i tot en les pitjors circumstàncies.

L’objectiu de l’Institut és promoure la configuració de la memòria de manera inclusiva i garantint la participació ciutadana. Però l’expressió del pluralisme en la configuració de la memòria té un límit: la memòria no es pot utilitzar ni per a excloure, ni per a equiparar esdeveniments. La memòria tampoc pot ser utilitzat per a legitimar cap terrorisme o conculcació de drets.