Helena Maleno, presidenta de l’ONG Caminando Fronteras, que vetlla pel compliment dels drets humans en les rutes migratòries, ha fet públic a Ràdio Illa que a les Illes Balears existeix un “biaix racista” que provoca que no s’activin els serveis de rescat per trobar embarcacions perdudes a la mar on viatgen persones migrants.

Maleno concreta que quan Caminando Fronteras avisa a Salvament Marítim que hi ha una embarcació amb migrants que s’ha perdut, “ens deriven a altres entitats, com la Guàrdia Civil o la Creu Roja, però no eleven les alertes i no es produeix cap recerca”. L’activista pels drets humans explica que els familiars dels migrants fan saber a l’ONG que una embarcació es dirigia cap a “Mallorca o Formentera” però quan aquesta no arriba, no es despleguen mitjans per trobar-la, encara que s’hagi comunicat la incidència a Salvament Marítim. L’activista afirma que aquesta situació es produeix a les Illes Balears i que en altres regions, s’actua de forma diferent: “S’ha establert un biaix racista en la protecció de la vida a les costes de Balears”.

“Es podrien haver salvat vides”
Maleno afegeix que aquesta situació de desprotecció no es reproduiria si l’advertència fos perquè “hi ha una embarcació de francesos a bord d’una pastera que no garanteix la vida de les persones. Si fossin francesos s’activarien els mitjans de recerca”. A més, la presidenta de l’ONG detalla que aquesta inacció dels serveis de salvament no és cap cas aïllat: “El darrer any hem tengut diversos exemples d’aquesta situació”. Caminando Fronteras ha “demanat una reunió amb el Ministeri de Transport per exposar la situació” però, de moment, encara no ha rebut resposta. Maleno conclou: “Es podrien haver salvat vides si s’activassin recerques amb les mateixes garanties que si s’estigués buscant una persona procedent d’Europa”.

464 morts en la ruta que parteix d’Algèria
Caminando Fronteras ha comptabilitzat que almenys 464 persones han perdut la vida el 2022 en la ruta que parteix de les costes del nord d’Algèria per arribar a les Illes Balears i al llevant peninsular. L’ONG també assenyala que la demora en la notificació d’embarcacions desaparegudes, sumada a la distància i perillositat de la ruta i a l’omissió de rescats, col·loca als migrants procedents d’Algèria i als seus familiars en una situació d’especial vulnerabilitat.
Caminando Fronteras detalla que la immensa majoria dels cadàvers, un 91,42%, mai són trobats, cosa que té un impacte terrible per a les seves famílies a causa de la impossibilitat de fer un dol complet i per les implicacions legals i psicològiques que han d’afrontar.

484 persones recalen a Formentera
Cal recordar que el 2022 es va detectar l’arribada (a terra ferma o en aigües territorials) de 37 embarcacions a Formentera. En total van ser 484 les persones supervivents que van ser interceptades el 2022 per arribada irregular a la nostra illa. A aquestes cal sumar-hi, malauradament, tres persones mortes procedents d’una de les barques arribades el passat 9 de juny.