La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha exposat a Ràdio Illa que la Mesa per al Pacte Social per la Sostenibilitat està cridada a establir les bases per a una transformació del model turístic de les Illes Balears que permeti un creixement “en valor” i “no en volum” i que posi remei al “malestar dels residents, que cada vegada se senten més estrangers a casa seva i més incòmodes amb una activitat econòmica que és la font més gran de riquesa de les Illes”. En aquest sentit, Prohens ha assenyalat que l’objectiu principal de la Mesa és “tornar a cercar aquest equilibri” entre l’activitat econòmica i el benestar de la ciutadania. Podeu escoltar l’entrevista completa en el següent reproductor.

La presidenta ha insistit en el fet que “això s’ha de fer entre tots i fer-ho d’una manera transversal” i ha subratllat la necessitat de consens: “Hem de ser capaços d’arribar a grans punts d’acord, no dic absolutament en tot”. A més, ha argumentat que “la política turística i econòmica no pot canviar cada legislatura. Estic esperançada perquè totes les entitats per molt antagòniques que siguin, compartim la necessitat d’un diagnòstic” tot i que “tal vegada arriba tard”.

Components de la Mesa
La cap de l’executiu autonòmic ha explicat que la Mesa està constituïda per representants de les administracions, partits polítics i entitats empresarials i socials, però que les pròximes setmanes s’obrirà aquest procés de participació perquè, “si algú s’ha quedat fora”, es pugui incorporar. En aquesta línia, ha agregat que la Mesa està oberta a més entitats relacionades amb “la mobilitat, l’oci, la restauració, el medi ambient i el turisme”. En el cas de la nostra illa, ha afirmat que ha convidat a la formació opositora Gent per Formentera.

Full de ruta de la Mesa: dades, diagnòstic i mesures
Preguntada sobre les mesures que impulsarà la Mesa, la presidenta ha declarat que “precisament començar per aquí seria un error de base insalvable” i ha explicat: “Primer el diagnòstic, primer les dades objectives, això no va de gustos ni d’interessos personals. En aquesta primera temporada turística que gestionarà el nou Govern farem recollida de dades, i recopilarem dades d’altres administracions”. I ha posat alguns exemples: “Mesurar l’ocupació de les boies [per a embarcacions], accés a les zones naturals, com ens movem els residents i els turistes…”. Així mateix, ha destacat que “probablement aquest pacte [per la sostenibilitat] arriba tard, però la tardança no ens pot dur a la precipitació. Entenc que la gent vol que surtin mesures, però seria un error mortal. Parlam d’un sector molt sensible, del 80% del nostre PIB, de centenars de milers de llocs de feina, seria una irresponsabilitat plantejar [ara] mesures. Primer les dades i el diagnòstic dels grups d’experts [que conformen la Mesa] i després mesures”.
Malgrat que la presidenta no ha avançat un calendari per donar a conèixer i aplicar aquestes accions per afavorir la sostenibilitat i el benestar dels residents, sí que ha indicat que està “convençuda que el diagnòstic i les mesures hauran de venir territorialitzades, les quatre illes tenen situacions diferents tot i que puguem trobar trets comuns”.
D’altra banda, Prohens s’ha mostrat crítica amb la tasca feta per l’anterior Govern balear: “En els darrers vuit anys s’ha crescut de manera insostenible, s’han autoritzat 115.000 places a les Balears, tenim un problema important d’oferta [d’allotjament turístic] il·legal (…) i també d’intrusisme en diversos sectors: guies turístics, transport, oci nocturn… I constatam un dèficit històric d’infraestructures hídriques, carreteres, depuradores, aparcaments, etc.”
A més, ha esmentat algunes accions que ja ha portat a terme el Govern balear, com el “decret de simplificació administrativa” mitjançant el qual “es podran precintar pisos turístics il·legals” o “els primers fons europeus que ha gestionat el Govern, que s’han invertit a reconvertir zones madures i esbocar hotels obsolets”.

Habitatge: Programa de Lloguer Segur
Sobre una de les conseqüències de la saturació turística, la dificultat d’accedir a un habitatge, la presidenta ha assegurat: “És una de les coses que més em preocupa i m’ocupa”. A més, ha declarat que el seu Govern és conscient de “la lentitud de totes les administracions” a l’hora d’actuar en aquest àmbit, per això ha impulsat “el Decret de simplificació administrativa que duu mesures com la tramitació de llicències urbanístiques de manera més àgil i la presa de decisions en matèria ambiental i urbanística amb criteris tècnics i objectius, sense ficar-hi ideologia o interessos partidistes enmig”. En aquest punt ha remarcat: “Això m’ho reclamaven des de Formentera, criteris objectius i deixar dèries intervencionistes aparcades”.
Així mateix, ha defensat que el “primer Decret d’emergència habitacional” generarà “nous habitatges sense consumir ni un pam de territori i topant el preu” dels nous habitatges que sorgeixin sota l’empara d’aquesta norma. També ha esmentat que el Govern està “elaborant una nova Llei d’Habitatge amb mesures contra l’ocupació il·legal”. Prohens ha recordat que el Govern està impulsant “el programa ‘build to rent’ [construir per llogar], per identificar solars públics que se cedeixen a promotors privats perquè, de manera eficient i ràpida, puguin posar habitatges a preu limitat en el mercat”. Finalment, ha dit que l’executiu està “ultimant el programa Lloguer Segur, per poder donar garanties jurídiques, de cobrament i d’expulsió d’ocupants a tots aquells que posin habitatges al mercat de lloguer pactant els preus” de la renda mensual.

Lliure elecció de llengua: “Respect l’autonomia dels centres”
Preguntada sobre el fet que a Formentera cap centre hagi adoptat el pla pilot de lliure elecció de llengua del Govern balear, la presidenta ha declarat: “Nosaltres defensam l’autonomia del centre, és cada centre el que coneix la seva realitat i necessitats”. A més, ha assegurat que està “convençuda que enguany és un pla pilot”, però que “l’any vinent hi haurà més centres que veuran que això ha funcionat, que hi ha mitjans per garantir aquesta elecció i el que sí que serà una realitat és que es complirà amb la Llei de Normalització Lingüística, que fins ara no es complia”.

El pacte amb Córdoba
Sobre el tracte amb el diputat per Formentera i president insular, Llorenç Córdoba, la cap del Govern balear ha afirmat que manté amb ell una “relació de respecte institucional”. A més, ha assenyalat que tant Córdoba com el Govern estan complint el pacte signat a principis de legislatura.
En aquest sentit, ha citat que el Govern ha contret el “compromís per elaborar, dins l’àmbit de les competències [autonòmiques] una Llei de Costes que respecti l’equilibri entre la preservació del medi ambient i l’activitat humana i econòmica” i ha manifestat: “Continuaré denunciant que el Reglament estatal de Costes [que prepara l’executiu central] es fa contra la gent de Formentera”.
D’altra banda, Prohens ha recordat que té present el “compromís [de construir] un nou centre de salut per a Formentera”, la “millora de la connectivitat amb Eivissa, recuperant la primera barca” i la “millora del centre d’educació pública”. En aquest darrer punt, cal matisar que tot i que la presidenta ha apuntat en l’entrevista que es referia a l’institut, el Govern balear té previst reformar el CEIP Mestre Lluís Andreu, i també ampliar l’IES Marc Ferrer.