La psicòloga Vanessa Parellada reflexiona a Ràdio Illa sobre com afecten els pensaments sobre les emocions i com aquestes influeixen sobre la nostra conducta.

La psicòloga assenyala que hi ha diverses maneres d’entendre l’ésser humà, l’origen del seu malestar i la forma d’abordar-lo i recorda que ja en el segle I, Epictet deia que “no són les coses en si mateixes les que ens pertorben, sinó l’opinió que tenim d’aquestes coses”.
Parellada exposa la idea que les persones som pensament, emoció i conducta, i que en aquest plantejament en què tot està interrelacionat, el pensament sovint és l’origen de la resta. El que pensem, la memòria, els aprenentatges, influeixen en el que sentim i això darrer, en el que fem.

Canviar patrons negatius de pensament
El psiquiatre Aaron Beck, en el seu treball amb pacients amb depressió, cita Parellada, va identificar el que va anomenar “tríada cognitiva” segons la qual en la depressió hi ha tres patrons de pensaments negatius: una visió negativa sobre sí mateix/a, una visió negativa sobre el que els passa, i una visió negativa sobre el futur. Aquesta tríada, en un grau o un altre, sovint la trobem també en nosaltres, encara que no patim una depressió. Per tant, aprendre a canviar patrons negatius de pensament també ens pot ajudar a nosaltres.

Com podem canviar els patrons negatius?
En primer lloc, cal entendre la interrelació entre pensament, emoció i conducta. Entendre que incidint en el que pensem, podrem canviar el que sentim i el que fem.
En segon lloc, identificar aquests pensaments que tenim arrelats. El nostre patró de pensament té el seu origen a la infantesa. Sovint tenim creences negatives que prenem com a veritats, que ens limiten i que ens fan sentir malament en certes situacions. Molt sovint passen desapercebudes, i per tant la primera passa és identificar-les i ser-ne conscients. En aquest sentit, Parellada recorda que comprendre ja ens alleuja.
I no només identificar aquestes creences arrelades, sinó veure com les hem incorporat, i així entendre que són apreses. En conseqüència, si les hem après, també els podem desaprendre.
I, finalment, substituint-los per pensaments positius alternatius definits expressament a partir de les nostres creences negatives apreses. I amb molta pràctica i paciència. En aquest punt, ens pot ajudar a saber que el nostre cervell no està dissenyat perquè siguem feliços, sinó perquè sobrevisquem. I, per aconseguir-ho, presenta molta resistència al canvi: prefereix el que és familiar i conegut al que és nou encara que sigui millor. Per tant, hem de vèncer aquesta por al canvi, aquesta resistència.

Reaccions davant del pensament negatiu
Quan sentim que els pensaments negatius ens envaeixen, destaca Parellada, un error comú és tractar de controlar-los. Amb això, el que fem és donar-los més intensitat, fer-los més grans. El que podem fer és controlar la nostra atenció, dirigir-la al moment present, i l’eix central del nostre moment present és el cos: centrem la nostra atenció en el cos i en la respiració.
L’esport és també una boníssima estratègia. Fins i tot, caminar una estoneta. Canvia la química del nostre cos i també la del nostre cervell. A més, la salut mental també passa per un cos saludable i fort.
Ara bé, la psicòloga apunta que de vegades no hi ha més remei que esperar que aquell dia dolent passi. Deixar reposar les coses, anar a dormir amb la certesa que la llum del nou dia ens farà veure les coses d’una altra manera.