Aquest passat dijous coneixíem la mort de Shane McGowan, músic que al capdavant de la banda The Pogues va revitalitzar la música irlandesa durant la segona meitat dels anys vuitanta del segle passat, convertint la combinació dels elements del folklore tradicional irlandès amb els acaballes de l’energia i ritmes del punk britànic, en un autèntic fenomen mundial de masses. Molta gent no és conscient que ha escoltat o fins i tot ballat sovint cançons dels Pogues, fins que les escolten. I molta altra, arreu del món, van esdevenir autèntics devots d’aquesta mescla melòdica imbatible, atàvica i moderna, gamberra i poètica a l’hora.

McGowan, convertit en una autèntica icona pop els darrers quaranta anys, acabava sucumbint a una vida d’excessos portats al límit, sobretot pel que fa al consum d’alcohol. Els que el seguíem comunicativament, havíem estat testimonis del seu deteriorament els darrers anys i, sobretot, les últimes setmanes. Però no per això, aquesta notícia ens va deixar de sorprendre en un dia trist per a qualsevol amant de la música.

Avui li hem volgut retre un modest homenatge, recordant la seva vida i obra, amb dues persones que ens n’han parlatr des de la seva passió cap a ell. A més a més, tenim la sort que són dues persones establertes a la nostra illa. Avui es troben fora de Formentera i ens han atès via telefònica.

Per una banda, en Roger Casas, amb qui ja hem parlat en més d’alguna ocasió per la seva feina d’observació, fotografia i indexació de les aus a Formentera. Per l’altra n’Albert Avilès, periodista i músic fundador de l’exitosa banda de folk-punk Ebri Knight, que té precisament als Pogues, com una de les seves grans influències últimes.

Podeu recuperar la conversa íntegra mentre escoltàvem algunes de les creacions de MacGowan clicant el reproductor: