Les excavacions dirigides per l’arqueòloga i antropòloga física de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, Almudena García-Rubio, han recuperat dos cranis i un húmer amb “patró de fractura per entrada de projectil”, segons afirma l’experta. Els indicis apunten que podrien ser les restes d’alguns dels cinc afusellats per les forces franquistes a la tàpia del cementeri, l’1 de març de 1937. Pel parer de García Rubio, després d’un primer anàlisi, els dos fragments de crani podrien pertànyer a individus diferents.
Les restes s’han localitzat en l’ossari i no en cap dels sis sondejos realitzats a l’interior del cementeri ni en els cinc que s’han portat a terme en el perímetre del recinte, construït l’any 1903 i de 125 m2.

Segons ha recordat García-Rubio, durant les feines d’excavació alguns testimonis han assenyalat que les restes dels cinc represaliats foren exhumades clandestinament temps després de l’assassinat i dipositades en l’ossari.
La següent fase del treball és confrontar l’ADN dels ossos recuperats amb el dels familiars de les víctimes del franquisme per procedir a la identificació, un estudi que es farà a la Universidad del País Vasco i que pot trigar “entre tres i sis mesos”.
García-Rubio ha descartat que les fractures dels ossos es poguessin haver fet amb posterioritat a la mort, ja que presenten una entrada neta, “típica de les realitzades en ossos frescos, el que significa que són perimortem” [en el moment de la mort].
Paral·lelament l’equip dirigit per García-Rubio i alguns voluntaris del Fòrum per la Memòria Històrica estan analitzant les dades del Registre Civil de Formentera per esbrinar si hi ha hagut alguna mort per ferida de bala en els darrers 80 anys que no fos la dels represaliats del franquisme. A més, l’equip d’experts també ha contactat amb un metge forense de les Pitiüses que ha afirmat que en els darrers 30 anys no s’ha produït cap mort per ferida de bala a Formentera.

Quatre bales trobades
D’altra banda, en el perímetre del cementeri s’han trobat tres projectils que tot i la degradació que presenten, sembla que podrien ser de “8 mil·límetres”, un calibre típic del fusell màuser, el més comú durant la Guerra Civil. Aquesta troballa ha estat possible gràcies a un detector de metalls que ha cedit un veí de Formentera. També s’ha detectat un element metàl·lic incrustat a la tàpia sud-est del cementeri, on es realitzà l’afusellament, que encara no s’ha pogut recuperar però que tot apunta que podria ser un quart projectil.

Memorial pels cinc de Sant Ferran
En la presentació dels resultats de les excavacions també hi ha intervengut Jaume Ferrer, president del Consell Insular, Fanny Tur, consellera balear de Cultura i Luis Ruiz, president del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera. La titular de cultura ha assegurat que el Govern balear té previst instal·lar un monument a manera d’homenatge als cinc afusellats al cementeri de Sant Ferran. Per aquest motiu, segons Tur, l’executiu haurà de decidir si el memorial s’instal·la dins o fora del recinte i pactar amb la propietat del cementeri, el Bisbat d’Eivissa i Formentera, o amb el del terreny adjacent, un particular, la manera en què es farà efectiva l’actuació.

A més, Tur ha afirmat que és voluntat del Govern balear procedir a exhumar més fosses de la Guerra Civil, unes actuacions que han de ser prèviament estudiades i aprovades per una comissió tècnica. Cal afegir que la passada setmana, el director general de Memòria Històrica, Manel Santana, assegurà que es procedirà a la senyalització de totes les fosses de la Guerra Civil, perquè “aquests espais han de ser dignificats perquè quedi per sempre la constància d’aquells fets”. A la nostra illa existeixen, a més de la de Sant Ferran, tres fosses més: al cementeri Vell de Sant Francesc, a la pedrera d’en Coix des Pujols i a la pujada de la Mola, on hi descansen, en total, 12 persones.
En el cas de Sant Ferran, a la tàpia del cementeri hi foren afusellats Jaume Ferrer Ferrer, Jaume de na Morna; Josep Ribas Marí, Pep de Baix; Joan Tur Mayans, Joan de Can Pep Damià; Jaume Serra Joan, Jaume de can Mariano d’en Corda, i Vicent Cardona Colomar, Vicent de can Fumeral.

Finançament 
Les feines de recerca de les restes mortals de les cinc víctimes del franquisme afusellades a Sant Ferran han estat finançades per una subvenció del Govern balear concedida al Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera de poc és de 16.780 € i també compten amb una col·laboració del Consell Insular de Formentera de 4.000 €.