Unes vint-i-cinc persones han participat en l’acte d’homenatge que avui ha organitzat el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera amb motiu del 91è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola al Penal de la Savina (Es Campament). La trobada, la primera d’aquest caràcter que se celebra d’ençà de la pandèmia, ha set presidida per la bandera tricolor i l’ha començat Artur Parrón, del Fòrum, dirigint unes paraules als assistents. El també historiador ha recordat que enguany “es compleixen 80 anys des que es va tancar el recinte penitenciari de la Savina, que va estar obert entre 1940 i 42 i on varen estar tancats molt més d’un milenar de presos en total”. Parrón ha afegit que “segons els testimonis que hem recollit al llarg dels anys, és el recinte penitenciari més dur i amb més males condicions de vida de les Balears. Tots els testimonis coincideixen en una cosa: van passar molta fam i d’aquí els 58 certificats de defunció dels que disposam”.

Exhumacions de les víctimes des Campament
Parrón ha fet referència a les actuacions que està desenvolupant el Govern balear a Formentera: “Fa un parell de setmanes va començar la primera fase d’exhumació de la fossa comuna del cementeri de Sant Francesc on esperem trobar les restes de les 58 persones que varen morir aquí. La primera fase ha set relativament exitosa i s’han localitzat sis cossos que poden correspondre a algun dels homes que van morir aquí. Hi ha famílies arreu de l’Estat que estan esperant ansioses recuperar els cossos dels seus avantpassats”.
Així mateix, Parrón ha tengut unes paraules en memòria de les persones que des de fa més de 20 anys estan donant suport amb la seva presència als actes que organitza el Fòrum as Campament: “A tots els que han anat passant per aquest acte al llarg dels anys, alguns dels quals ja no hi són, els hi hauria agradat veure que s’ha impulsat aquesta primera fase d’exhumació. Això té molt a veure amb el que hem anat sembrant cada 14 d’abril, la reivindicació de protecció i dignificació d’aquest espai”, i ha conclòs: “Estic pensant amb gent que ja no ens acompanya, com  n’Amparo Alapont, Joan i Xumeu de sa Punta, Joan Peret o Joaquín Francés”.
Sobre l’estat de preservació de les restes des Campament, Parrón ha assenyalat que “les coses segueixen com estaven el 2019, l’herba ha crescut més” i s’ha referit als interessos urbanitzadors que posen en perill la preservació des Campament: “Estam en una illa bastant amenaçada [urbanísticament], i aquest espai és molt golós, tota la força que es pugui fer cada 14 d’abril, ajuda a empènyer en el camí de la protecció i dignificació d’aquest espai”.
Finalment, els congregats, entre els quals hi havia destacats membres de GxF i PSOE, han fet una ofrena floral a les aigües de l’estany i han brindat amb vi “a la salut de la República i de tanta gent que va lluitar i patir pels ideals republicans”, ha reblat Parrón.