Sa Unió de Formentera, Gent per Formentera i PSOE han acordat promoure la moció de censura contra Llorenç Córdoba i han proposat investir el conseller de la coalició de PP i Compromís Òscar Portas com a nou president del Consell de Formentera. El registre de la moció s’ha materialitzat a última hora de dijous i ha set confirmat a la mitjanit a Ràdio Illa per fonts de les tres formacions. El ple insular per fer efectiva la moció tendrà lloc el divendres 27 de desembre a les 12 hores, segons es desprèn de l’article 197 de la Llei Orgànica 5/1985 de Règim Electoral General.

Finalment, els tres grups han superat les friccions que han transcendit durant el matí i han pactat la candidatura d’un conseller de Sa Unió que fos membre de Compromís per Formentera, tal com reclamava GxF i PSOE, tot i que en un primer moment, la coalició havia apostat per la membre del PP, Verónica Castelló.

Òscar Portas Juan ha set conseller insular d’Educació, Cultura, Patrimoni i Seguretat Ciutadana des de principis de l’estiu de 2023 fins al passat mes de juny. És llicenciat en Lletres Modernes i Literatura Comparada i s’ha dedicat durant 15 anys a l’educació com a professor de francès, dels quals dotze a les Illes Balears i tres a la Xina.

Tots els consellers en actiu de Sa Unió, GxF i PSOE donen suport a la moció 

Tal com mana la llei, el registre de la moció comprèn l’acceptació com a candidat a la presidència d’Òscar Portas. A més, la moció compta amb el suport de més de la majoria absoluta dels integrants del ple, concretament de quinze dels disset consellers. Per part de Sa Unió són set i no vuit els que la signen: José Manuel Alcaraz no hi ha pogut donar suport perquè aquest matí ja ha registrat la seva renúncia com a conseller i encara no s’ha nomenat la nova consellera de la coalició.

Els signants de la moció de censura són els set consellers de Sa Unió (Verónica Castelló, Javi Serra, Òscar Portas, Artal Mayans, Eva Nieto, Cristina Costa i Hugo Martínez), els cinc de GxF (Alejandra Ferrer, Rafa González, Josep Marí, Aleida Escandell i Adan Ferrer) els tres del PSOE (Ana Juan, Rafa Ramírez i Esteve Portas).

“Institució unipersonal” sense Junta de Govern 

En l’exposició de motius que els tres grups polítics han consensuat, consten els principals esdeveniments de la crisi política que ha sacsejat el Consell de Formentera durant més d’un any i l’han transformat, segons es desprèn de l’informe de la Comissió d’Ètica, en “una institució unipersonal en contra de la naturalesa essencialment col·legiada, col·lectiva per definició, i per exigència dels principis de pluralisme polític, participació ciutadana i responsabilitat col·lectiva, que imposen la Constitució de 1978, la normativa de la Unió Europea i la concreta legislació reguladora dels organismes públics locals, insulars i autonòmics”. A més, destaca el document registrat pels tres grups, des del passat mes de juny, el Consell de Formentera es troba orfe de dos dels seus òrgans “necessaris” segons la Llei de Consells de 2022: el seu principal instrument executiu (la Junta de Govern) i les vicepresidències.

La cronologia de la crisi política al Consell, resumida en l’escrit de la moció

A continuació reproduïm el contingut més destacable de l’escrit registrat al Consell per Sa Unió, GxF i PSOE dirigit al secretari habilitat nacional per fonamentar la moció de censura, que repassa els fets del darrer any i mig.

“El resultat electoral de les eleccions autonòmiques i municipals celebrades el maig de 2023, a Formentera, va donar com a resultat una majoria absoluta per a la coalició electoral Sa Unió (PP-Compromís), que va obtenir 9 consellers dels 17 que formen el ple de la institució. GxF va obtenir 5 consellers i el PSIB-PSOE, 3. La majoria absoluta aconseguida per Sa Unió (PP-Compromís) es va traduir en la investidura com a president del Sr. Lorenzo Córdoba Marí en el ple celebrat el dia 17 de juny de 2023.

Cinc mesos després de la investidura, al mes de novembre, es va iniciar una crisi institucional al Consell Insular de Formentera, provocada pel president i al mateix temps diputat el Sr. Llorenç Córdoba. El dia 12 de gener es va procedir a l’expulsió del president Córdoba de la coalició que el va presentar com a candidat, fet que va suposar informes jurídics que avalessin aquesta inèdita situació de “president no adscrit”.

Al mes de febrer, el president Córdoba va retirar totes les competències al conseller Sr. José Manuel Alcaraz Escandell, de forma unilateral.

Un altre punt d’inflexió en les actuacions del Sr. Córdoba, va ser amb l’adjudicació del concurs d’explotació de les autoritzacions i concessions de platges de Formentera, on el president va anar en contra, no només del criteri de la resta de consellers, sinó també dels tècnics de la conselleria i de la mateixa mesa de contractació, arribant fins i tot els tècnics de l’àrea de Litoral a demanar un canvi d’àrea de treball per la desconfiança mostrada pel seu responsable directe.

Al mes de març, es va aprovar al plenari una petició del grup PSIB-PSOE Formentera per tal que la Comissió de seguiment del Codi Ètic i de Bon Govern del Consell Insular de Formentera emetés un informe que valoràs les actuacions fetes a la crisi esmentada al Consell de Formentera.

No va ser fins al mes de juny que el Ple del Consell Insular va aprovar els membres d’aquesta comissió, treballant aquesta comissió tot l’estiu per tal d’emetre informe, amb data 2 d’octubre de 2024, gairebé un any després del començament de la crisi i set mesos després d’haver demanat aquest informe.

A més a més, al juny, els consellers restants de l’equip de Govern, a excepció del conseller Sr. Artal Mayans, així com membres de la junta de govern, van renunciar a les seves funcions, per la completa pèrdua de confiança d’ells en el president de la corporació.

El president en aquell moment, va decidir continuar governant només amb un conseller amb atribucions delegades. Des d’aquell moment, el Consell Insular de Formentera no disposa de Junta de Govern ni vicepresidències, òrgans necessaris i imprescindibles per exercir les competències del Consell Insular recollides a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, així com a la Llei 4/2022, de 28 de juny, de Consells Insulars, i des d’aquell moment fins el dia d’avui, el president Córdoba no ha trobat cap suport en la resta de consellers del plenari (16 membres de 17 totals) per tornar a conformar els citats òrgans.

Amb l’informe de la Comissió d’Ètica emès, el president Córdoba va intentar que aquest informe no fos públic, anteposant els seus interessos personals a l’interès general de transparència que el codi ètic demana. A més, per tal d’aconseguir-lo, es va cancel·lar la celebració del ple ordinari del mes d’octubre, substituint-lo per un plenari urgent, en contraposició al que ordena la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, així com el Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les
Entitats Locals.

Donada aquesta situació, el grup municipal GxF va demanar, tal com estableix el Reglament Orgànic del Consell Insular de Formentera, un ple extraordinari i urgent per tractar exclusivament el contingut de l’informe de la Comissió d’Ètica i Bon Govern.

Finalment, el 28 de novembre de 2024 es van celebrar dos plens, un ple ordinari interromput per celebrar un ple extraordinari, en l’extraordinari va ser la presentació d’aquest informe, amb les conclusions del qual els Grups polítics de l’oposició GxF i PSIB-PSOE Formentera van reclamar responsabilitats polítiques, demanant, en primer lloc, la dimissió immediata del president Córdoba i en cas que no es produís, oferint els vots de l’esquerra de Formentera per a fer una moció de censura que posi fi a aquesta crisi de desgovern i paralització de la nostra administració insular”.