El biòleg marí Manu San Félix ha advertit de les conseqüències imprevisibles de la pujada de temperatura de les aigües de la mar: “La natura i el clima són una maquinària complexíssima”, però en tot cas, “l’escenari és preocupant”. San Félix, que ha assenyalat que, en general, els “organismes vius resisteixen millor els refredaments que els escalfaments” ha explicat que, quan arribà a les Pitiüses, l’any 1993, la temperatura màxima era “d’uns 25 graus, màxim 26”. En canvi, avui dia, les temperatures màximes superen els 30 graus: “En 30 anys, la màxima ha passat de ser 25-26 a 31-32 graus”.

El biòleg ha explicat que ara, en la primera setmana de juliol, les nostres aigües ja registren 25 graus i en aquestes èpoques, la temperatura pot augmentar un grau per setmana, de manera que tot apunta que enguany, es tornaran a superar els 30 graus de màxima.
Sobre aquest fenòmen, San Félix apunta que les investigacions revelen que els coralls tous de les nostres aigües, com les gorgònies “ja estan morint” i que “la posidònia, quan la temperatura supera els 28 graus, comença a morir”. Així, “sense voler-ho”, manifesta San Félix, amb l’increment de temperatures “posam a prova” la capacitat de resiliència de la posidònia, una planta que té un paper decisiu en l’equilibri de l’ecosistema litoral.

El compliment del Decret Posidònia
En referència al fondeig sobre posidònia, San Félix exposa que, tot i que la conscienciació sobre la protecció de la planta submarina ha millorat entre els navegants, “continuam perdent posidònia”. A més, declara que malgrat que el Decret Posidònia prohibeix fondejar sobre les praderies, és “una assignatura pendent que s’exerciti el seu compliment”.

Límits
Així mateix, el també explorador de National Geographic insta a què s’obri un debat en la societat sobre els impactes de l’activitat humana en territoris limitats com les illes. En aquest sentit, aposta per augmentar el nombre de fondejos de baix impacte i considera “absurd” que durant l’estiu hi hagi unes “4.000 embarcacions al voltant de les Pitiüses” però poc més de cent boies ecològiques per amarrar-les.

Restauració de la praderia
D’altra banda, el biòleg, que fa més de trenta anys que estudia la sembra experimental de posidònia oceànica, impulsa el projecte Smart Green Seas, que té per objectiu crear un viver submarí amb nous exemplars de posidònia i restaurar praderies afectades pel fondeig d’embarcacions o altres obres marítimes. San Félix afegeix que aquest projecte, que lidera l’Associació Vellmarí i compta amb el suport d’LG Espanya, proposa protegir el 30% de les aigües de la mar Mediterrània abans del 2030 per mantenir els seus ecosistemes.