La fundadora i secretària de Formenterers Solidaris i exdirectora de l’Escola de Sant Ferran, Teresa Costa Castelló, Tere de can Pep Teresa, ha mort aquesta matinada a l’edat de quaranta-vuit anys, a casa seva, envoltada de la seva família, víctima del càncer que patia des de feia més de cinc anys. Molt coneguda i estimada a l’illa per la seva vocació de voluntariat, la seva tasca docent, implicació en la vida parroquial i com a balladora de la colla dels Pastorells, la notícia ha commocionat els veïns de Formentera en el dia d’avui.

Veïna de Sant Francesc, filla d’en Juanito des Ferreret i na Tereseta de can Pep Teresa, na Tere deixa la seva parella William, els seus pares Juanito i Teresa, les seves germanes Antònia, Esperança i José, i quatre nebots, en Jesús, en Xavi, n’Úrsula i en Roy.

Una vida dedicada als altres

Na Tere va estudiar a l’escola de Sant Francesc i a l’institut Marc Ferrer per després diplomar-se en magisteri a la UIB. Va treballar uns anys a la Secretaria de l’institut fins que va aprovar les oposicions i va començar la seva trajectòria com a mestra a l’escola pública de Sant Ferran, on va ocupar diversos càrrecs directius. En fou la cap d’estudis i posteriorment la directora, fins que va emmalaltir el 2017.

Des de ben joveneta, a part de destacar en el judo -era cinturó negre, segon dan-, es va comprometre i va prendre part activa en la vida parroquial de l’illa, fent de voluntària en els anys que Formentera tenia una secció pròpia de Mans Unides. El 2007, conjuntament amb altres membres actius de la parròquia de Sant Francesc, va fundar l’ONG Formenterers Solidaris, de la que en fou l’ànima -com expliquen a Ràdio Illa algunes companyes seves de l’associació- fins al moment de la seva mort. Amb diversos projectes cooperatius més enllà dels confins de la nostra illa, Formenterers Solidaris esdevingué clau en assistir els més desafavorits de Formentera durant la crisi social provocada durant la pandèmia. En el partit de la SD Formentera de demà diumenge contra el Mallorca B, el club, que col·labora amb l’entitat, ha decidit retre-li homenatge amb un minut de silenci abans de l’inici del matx.

Na Tere també era coneguda per ser una de les grans balladores de la colla Els Pastorells, entitat en la qual també es va implicar en la junta directiva. Així, en la retina de molts veïns i veïnes de la nostra illa queda la imatge de veure-la ballar pagès sempre amb n’Emi de ca n’Emiliano i després amb la seva parella de vida, en William. Amb ell, en William, també s’atreviria amb danses provinents de Colòmbia en la celebració de la Festa multicultural. Si el ball era una de les seves passions, també ho era la música, que donava sortida a la seva veu privilegiada. Va cantar en el grup local de versions Gleps n’ Dhulls, conjuntament amb l’abans citat Emi, en Juanjo des Capri, en Maxi, en Toni Xica i na Lourdes Costa. També va ser cantant de La 22 i formava part del Cor Polifònic de l’església i del cor de l’Escola Municipal de música.

A més a més, entre el 2010 i 2011 es va encarregar, per inicitiava pròpia, de fer un recull escrit de les gloses que en Vicent Jeroni des Racó recitava en algunes celebracions, treballant colze a colze amb ell, en un projecte que al final esdevindria un llibre de referència de la cultura popular formenterera, 100 gloses de Vicent Jeroni i unes més de regateig. En el següent àudio podeu escoltar na Tere explicant com es va gestar aquesta idea i el procés de dur-la a terme:

De fet, va trobar sempre temps per col·laborar amb Ràdio Illa, ja fos per parlar de l’escola de Sant Ferran o de Formenterers Solidaris. Pel registre sonor de Formentera quedarà per sempre més, accessible a tothom, la seva col·laboració durant la pandèmia, quan va locutar les rondalles tradicionals de la nostra illa recollides per Joan Castelló i Guasch i que podeu recuperar en aquest enllaç.

Els seus amics en destaquen el seu caràcter fort i generós -era habitual veure-la acompanyar i ajudar al seu pare convalescent d’un accident cardiovascular- i la seva capacitat de treball i organització i la lucidesa amb la qual decidia fer les coses. I així ha estat fins al darrer moment. També, assenyalen, l’enteresa i dignitat amb la qual ha dut la malaltia tots aquests anys de tractaments i recaigudes. La defineixen com un àngel i afirmen que deixa un buit molt gran.

D’altra banda, l’antic mossènyer de Formentera, Miquel Àngel Riera, ha reflexionat, per a Ràdio Illa, sobre na Tere, comparant-la amb una espelma que ha il·luminat i ha irradiat tanta llum per a tantes bandes i per a tanta gent, que s’ha acabat apagant abans d’hora.

Ràdio Illa informarà de la data i hora de la missa-funeral. Descansi en pau.

Petit record del qui signa aquesta notícia

En l’evangeli de Lluc hi ha un conegut passatge, després de la paràbola del bon samarità, en el que Jesús és rebut a la casa de dues deixebles seves, na Marta i na Maria, germanes de Llàtzer. És una escena que alguns dels grans pintors de la història han immortalitzat en famosos quadres i en la que Jesús es troba a dues germanes que mostren dues actituds diferents. L’una no para de fer coses, atrafegada, per poder atendre els convidats, Jesús i els seus seguidors. L’altra seu als peus del Messies, escoltant-lo atentament. Jesús té unes paraules per a elles, reflexionant sobre aquestes dues opcions diferents que emprenen les germanes davant la seva presència. Al segle setze, la mística Santa Teresa de Jesús, va reflexionar sobre aquesta escena bíblica. I ho va fer amb una frase plena de força i sentit, i que ens hauria d’interpel·lar a aquells que som creients: ‘Marta i Maria han de caminar juntes’. Santa Teresa, amb aquestes paraules, ens diu que la vida del cristià no és completa si només dediquem la nostra acció i vida cristiana a la devoció a Jesús i a l’oració: hem de comprometre’ns amb la comunitat. I a la inversa. Tan important és resar i anar a missa, com treballar pels altres. Si manca una de les dues vies, segons Santa Teresa, no hem comprès el missatge de Jesús.

Na Tere encarnava Marta i Maria. D’una fe robusta que alimentava cada dia, amb la seva bondat va entregar moltes hores i esforços als més desafavorits, essent un dels pilars de la parròquia de Sant Francesc de Formentera, sempre amb un somriure al rostre. Tots els que la vàrem gaudir, els que ens sentim cristians practicants i els que no, vam tenir la sort, a través d’ella, de sentir més a prop la transcendència i conèixer més a Déu.

Tere, el teu record continuarà, tal com ho vas fer en vida, inspirant a molts a Formentera.

Us convido a escoltar una cançó que na Tere solia cantar amb la seva guitarra i la seva veu bella, que sobresortia harmònicament i donava pau, acompanyada d’altres feligresos a l’església de Sant Francesc: Fent camí dels Esquirols.

Bernat.