El Govern ha iniciat aquest dimecres les tasques d’exhumació del cementiri de Sant Francesc per localitzar les restes de les víctimes mortals de l’antic penal de Formentera, es Campament de la Savina.

Morts de fam i malalties
D’acord amb la documentació de l’època i l’estudi realitzat per l’historiador Antoni Ferrer Abárzuza com a part del Segon Pla de Fosses del Govern Balear, cinquanta-vuit persones, la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears, haurien mort a la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d’aliments i de l’absència de condicions higienicosanitàries del campament.

“Retornar la dignitat”
La presidenta del Consell, Ana Juan, ha desitjat que “les tasques que han començat aquesta setmana puguin localitzar les restes, certificar el que ens diuen els estudis històrics duts a terme i, sobretot, retornar la dignitat a les cinquanta-vuit persones que varen morir a la colònia penitenciària de la Savina i als seus familiars”. Juan ha agraït la tasca conjunta de les administracions i del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.
“Els objectius són trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies. Recuperar la seva memòria obrint les fosses per tancar les ferides. Un deute democràtic que tenim pendent, i amb el qual estem totalment compromesos”, ha dit el secretari de Memòria Democràtica del Govern Jesús Jurado.

Inhumats al cementiri nou de Sant Francesc
Segons l’estudi esmentat, i atesos els testimoniatges i la documentació recaptada per les associacions memorialistes, es creu que les restes podrien estar enterrades al cementiri nou de Sant Francesc.

Amb la finalitat de confirmar si els presos morts durant la seva estada al penal van ser enterrats al cementiri, i si les seves restes mortals continuen encara on van ser inhumats, la Societat de Ciències Aranzadi ha començat les tasques d’exhumació del cementiri, una intervenció que s’emmarca dins del Tercer Pla de Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears.

L’esplanada de terra enfront de la porta principal del cementiri, concretament l’espai comprès entre les files 1 i 6 del costat dret, ha set el punt d’entrada d’aquesta primera intervenció, que es realitzarà sota tombes antigues d’entre els anys seixanta i vuitanta actualment en desús, i que coincideixen amb l’espai assenyalat com a possible lloc d’enterrament de les víctimes del penal, tant pels testimoniatges reunits en la recerca, com per l’enterrador del cementiri.

Així mateix, s’actuarà en la zona assenyalada com a possible lloc d’enterrament per a la recerca del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, i inclosa en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears, situada una mica més a l’oest, enfront del bloc dels columbaris.

Recerca de l’ADN dels familiars de les víctimes
El Govern, en col·laboració amb el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i altres associacions memorialistes; amb investigadors i especialistes, entre ells la Societat de Ciències Aranzadi, i també amb la Junta d’Extremadura, ja ha començat a treballar en la recerca de l’ADN dels familiars que puguin ajudar a posar nom a les víctimes del franquisme mortes en es Campament de la Savina i enterrades en el cementiri nou de Sant Francesc.

Aquesta és la segona volta que l’executiu balear participa en una exhumació a Formentera. La primera vegada va ser el 2017, quan el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera va promoure l’exhumació del cementiri parroquial de Sant Ferran, que va realitzar la Societat de Ciències Aranzadi amb la subvenció del Govern balear i la col·laboració del Consell de Formentera.

Feines de recerca de les 58 víctimes del franquisme. CAIB

A la inauguració de les tasques d’exhumació han assistit la presidenta del Consell, Ana Juan; la vicepresidenta Alejandra Ferrer; el secretari de Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado; el conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez; la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch; el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera; i el president i el vicepresident del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, tots dos membres de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Lluís Ruiz i Artur Parrón.