Jorge Aroca és un professor eivissenc de Primària de 29 anys que després d’exercir durant dos cursos en el CEIP Mestre Lluís Andreu i aconseguir plaça fixa mitjançant oposicions, ha hagut de deixar Formentera per la falta d’accés a l’habitatge. En el següent reproductor podeu escoltar l’entrevista sencera.

Projecte de vida “inviable” a Formentera
Aroca exposa que “arriba un punt en la teva vida que vols fer un projecte de vida, formar una família, tenir una casa en propietat… Aquest era un lloc inviable per això“. I explica que també ha valorat viure de lloguer: “Trobar un lloguer de tot l’any es complica bastant, però si en trobes un, vius amb molta inestabilitat, perquè mai saps quan t’apujaran el preu del lloguer o si et faran fora perquè vol venir el fill del propietari”. Així mateix, indica que en dos anys no ha “trobat cap lloguer per a tot l’any, tots són de setembre a juny. I normalment amb preus que costaria mantenir al llarg de tota la vida, no són preus que et permetin estalviar per algun dia comprar un habitatge”. A més, lamenta que amb aquestes condicions, cada estiu ell i la seva parella havien “d’arreplegar les coses” i tornar a viure cada un a casa dels seus pares durant dos mesos.

“Fora de les Balears”
Pel que fa a adquirir un habitatge en propietat, el professor ha descartat Formentera: “La compra es dispara a més de 300 i 400 mil euros, cosa que ho fa inviable”. Per tant, ha decidit mudar-se a la seva illa natal, Eivissa, “per provar sort” tot i que declara que “també és molt complicat”, però almenys “no és impossible”. El docent assenyala que es dona un termini de quatre anys per trobar un sostre i en cas contrari, iniciaria un concurs de trasllat en àmbit estatal per buscar un indret on fer el seu projecte de vida “fora de les Balears”.
“Una alternativa”, apunta Aroca, seria aprofitar que la seva companya és de Formentera perquè la seva família els deixés un apartament de lloguer a bon preu, si bé aquesta perspectiva no és atractiva per a ell: “Això seria dependre d’una persona externa, no estaríem fent la nostra vida i emancipant-nos”. I agrega que el panorama que se li obri a les Pitiüses “és dur” i recorda: “Tenc una edat, he estudiat, he opositat, tenc una plaça fixa…”.