Avui ens fem ressò d’una piulada de la periodista Lucía Bohórquez, resident a Mallorca, que davant una oferta d’un pis de 39 m² as Pujols a vendre per 545.000 euros, es pregunta “Però la penya què fuma? 545.000 euros per un estudi de 40 metres a Formentera?” en al·lusió al preu de l’apartament en qüestió, pel qual es volen cobrar gairebé 14.000 euros per metre quadrat.

Dos terços dels estrangers que compren cases a Balears no hi resideixen
Una de les explicacions d’aquest preu més aviat elevat dels habitatges a la nostra comunitat en general i a Formentera en particular, podria ser la compravenda d’habitatge per part d’estrangers, que durant el tercer trimestre del 2022 suposà un total de 1.731 operacions segons dades aportades pel ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana.

Del total d’operacions apuntades pel ministeri, 1.165 foren fetes a favor de ciutadans no residents a Balears. És a dir, dos terços dels estrangers que compren cases a Balears, no hi resideixen habitualment.
Això indicaria que la tendència especulativa de persones no residents seguiria ben patent dins el mercat immobiliari balear, cosa que probablement contribueix a l’augment desmesurat de preus de l’habitatge que s’experimenta a l’arxipèlag.

Grans tenidors
D’altra banda, i seguint amb el tema de l’habitatge, des del Govern central s’està estudiant la possibilitat que la condició de gran tenidor, que fins ara s’atribueix a qui té més de 10 propietats o 1.500 m² de superfície construïda, pogués rebaixar-se a només cinc immobles.

Això seria possible a les comunitats autònomes en què existeixin zones amb “tensió en el lloguer”, una definició encara sense precisar a l’espera de negociacions amb els partits polítics i agents socials implicats, però que és probable que encaixi a les Illes Balears, on els preus dels lloguers s’han disparat durant els darrers vint anys fins a posicionar-nos com la comunitat autònoma on és més difícil accedir, de mitjana, a un habitatge de lloguer.