El Ple ordinari del mes d’agost del Consell de Formentera ha aprovat unànimement la proposta conjunta de presidència i Gent per Formentera per sol·licitar tant al Ministeri de l’Interior com al de Foment una embarcació del servei marítim de la Guàrdia Civil i una llanxa d’intervenció ràpida de Salvament Marítim amb base a la nostra illa.
A més, la sessió, que també ha aprovat les bases i convocatòries de diverses subvencions, ha estat marcada per la interrupció amb la qual s’ha ajornat, probablement fins dimecres vinent, el debat i votació de les dues propostes que han presentat Sa Unió i PSOE per via d’urgència. Ambdues propostes persegueixen impulsar reformes normatives per obligar el president a presentar una qüestió de confiança en cas que la institució insular operi, tal com succeeix actualment, sense Junta de Govern ni vicepresidències, dos dels “òrgans necessaris” segons l’article 130.2 de la Llei de Consells. Quan s’ha arribat a aquests punts, el secretari, Àngel Custodio Navarro, ha exposat que abans d’abordar-los ha de redactar un informe que determini que, per la naturalesa de les propostes, caldrà que s’aprovin per majoria absoluta (meitat més un dels consellers del plenari).

Córdoba i Ramírez, durant el recés del Ple.

Les subvencions aprovades
El Ple del Consell Insular de Formentera ha aprovat, amb quatre vots a favor del Grup Socialista i del president i l’abstenció de GxF i Sa Unió, les bases i la convocatòria simultània de les subvencions individuals per a persones majors de 65 anys i persones amb discapacitat residents a Formentera per a l’any 2024 per un import de 16.000 euros. Els consellers han justificat l’abstenció en exposar els seus dubtes sobre el fet que aquestes subvencions, que ordinàriament es tramiten per Junta de Govern, ara passin pel Ple. Sobre aquest interrogant, el secretari insular ha indicat que la solució aplicada “malament no pot estar”, perquè en definitiva, el ple és “l’expressió de la voluntat popular” si bé ha recordat que el Consell Consultiu (òrgan superior de consulta de la comunitat autònoma) té pendent pronunciar-se sobre aquest assumpte.
La mateixa aritmètica, amb quatre vots a favor dels socialistes i del president i l’abstenció dels vuit consellers de Sa Unió i els cinc de GxF, s’ha repetit en la resta de votacions sobre subvencions, que han pogut ser aprovades en la seva totalitat. Així, s’ha donat llum verda a les bases reguladores que han de regir el procediment de concessió de la Beca de recerca de l’àrea d’Igualtat i LGTBI de la institució. El termini per a presentar les sol·licituds és de 30 dies hàbils a partir de la seva publicació en el BOIB i l’import de la beca serà de 8.000 euros.
Així mateix, s’han aprovat les bases reguladores i la convocatòria simultània per a la concessió d’ajudes econòmiques a les associacions de veïns, comissions de festes, associacions culturals i esportives sense ànim de lucre per a la realització de festes en el període comprès entre novembre de 2023 i octubre de 2024.

Esteve Portas (PSOE) i Òscar Portas (Sa Unió), durant el descans del Ple.

Les ajudes per al sector agrícola que no van ser publicades el 2023
A més, s’han aprovat les bases reguladores i la convocatòria simultània per a la concessió d’ajudes econòmiques per a la promoció de productes alimentaris locals Km0.
També han rebut el vistiplau del plenari les bases reguladores i la convocatòria simultània per a la concessió d’ajudes econòmiques per al desenvolupament de l’àmbit agrícola i ramader de l’illa de Formentera per a l’any 2024. Aquesta partida suma 50.000 euros i a finals de 2023 la mateixa ajuda generà una polèmica rellevant perquè no fou convocada, de manera que els sous no van poder-se destinar a agricultors i ramaders. Tant des de Sa Unió com des de Gent per Formentera s’ha recordat que el també titular de Sector Primari, Llorenç Córdoba, no ha complert amb el que anuncià que intentaria portar a terme el passat gener: publicar les ajudes en el primer quadrimestre o semestre i incrementar-les fins a 80.000 o 95.000 euros per compensar la mancança de 2023.

Llanxes de la Guàrdia Civil i de Salvament Marítim
Sobre la proposta aprovada per unanimitat amb relació a demanar al Govern central una embarcació del servei marítim de la Guàrdia Civil i una llanxa d’intervenció ràpida de Salvament Marítim amb base a Formentera, en l’exposició de motius s’ha recordat que la nostra illa és una destinació turística on l’activitat nàutica concentra centenars de vaixells, tant comercials com recreatius, la qual cosa provoca un elevat trànsit especialment al Parc Natural de ses Salines. Això provoca que s’incrementi el risc d’accidents i d’incompliments de la normativa marítima i ambiental i que en la temporada estival hi hagi un gran nombre d’emergències que afrontar amb uns recursos limitats tant per part del servei de Salvament Marítim per socórrer les persones i protegir l’entorn natural, com per part del Servei Marítim de la Guàrdia Civil per controlar l’activitat nàutica.

El secretari, Àngel Custodio Navarro, i el president, Llorenç Córdoba.

A això cal sumar-hi vents forts, temporals marítims i fenòmens costaners, que són cada vegada més freqüents en la temporada estival i creen situacions d’autèntica emergència i perillositat per a les persones i que exigeixen d’una actuació immediata, així com la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i Balears, que fa que milers de migrants es juguin la vida cada any travessant el Mediterrani en barques precàries.
Fa anys que el Consell va començar a reclamar acostar els mitjans de control de Salvament Marítim i del Servei Marítim de la Guàrdia Civil a l’illa de Formentera, com ja va succeir l’estiu de 2017, any en què el Servei Marítim de la Guàrdia Civil va tenir base al port de la Savina i es varen aconseguir uns efectes dissuasius importants i una resposta ràpida enfront de les emergències.
El Ple, a més, ha acordat sol·licitar aquests dos serveis en els anys 2016, 2017, 2019, 2020 i 2023 i l’única resposta que ha rebut va ser del Ministeri de l’Interior, el gener de 2021, en la qual es deia que s’estava valorant el desplegament d’un destacament permanent del Servei Marítim de la Guàrdia Civil amb base en el port d’Eivissa i que aquestes embarcacions també prestarien servei a Formentera, però avui dia res se sap d’aquest destacament.

Rafael González i Adam Ferrer, ambdós de GxF.

Transparència
Un altre punt que s’ha aprovat, en aquest cas per unanimitat, és una proposta presentada pel Grup Gent per Formentera pel qual s’insta el Consell, mentre que no disposi de Junta de Govern, a publicar de manera setmanal en el seu web i en el portal de transparència tots els decrets de Presidència, a excepció dels quals dictamini el secretari per la llei de protecció de dades.

No s’aprova declarar la inviabilitat del Consell
D’altra banda, la proposta de Gent per Formentera que sol·licitava al secretari declarar la inviabilitat del Consell i, per tant, activar la maquinària per convocar unes eleccions anticipades, no ha set aprovada, ja que només ha comptat amb els cinc vots a favor d’aquest partit, l’abstenció dels tres consellers del PSOE i el vot en contra del president Córdoba i els vuit representants de Sa Unió.
Alejandra Ferrer (GxF) ha argumentat que “una administració que no pot exercir les seves competències no és viable” i ha concretat que actualment el Consell no pot interposar “sancions greus i molt greus, ni concedir llicències d’obra major [en sòl rústic] o afectades per patrimoni”. En aquest sentit, ha declarat als mitjans que això significa que el nou “inspector turístic podrà fer actes, però no podrà sancionar” i ha denunciat que “en el Parc Natural hi ha bars que es converteixen en discoteques” de forma impune.
Des de Sa Unió, José Manuel Alcaraz ha justificat el vot negatiu perquè hi ha “altres eines legals, que no siguin carregar-se l’autonomia del Consell” i ha afegit: “Dins de l’esperpent que estam vivint, no tenim la situació de Marbella”, en referència a l’únic municipi que fins ara s’ha acollit a aquest procediment. El PSOE, per mitjà de Rafa Ramírez, ha exposat: “Abans que es declari la inviabilitat, que seria greu, queden cartutxos per disparar. Fins i tot complir resolucions del Ple”, en relació amb la proposta aprovada en la sessió de juliol perquè el president presenti una qüestió de confiança.
Cal recordar que la qüestió de confiança és un instrument recollit en el ROC (Reglament Orgànic del Consell) que pot activar el president del Consell per afrontar una situació de debilitat davant del Ple que l’ha triat i mitjançant el qual el cap del Govern insular demana el suport a les seves polítiques. En cas que el plenari li denegàs la confiança, hauria d’abandonar el càrrec, tot i que mantindria l’acta de conseller.

Derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears
Finalment, el president de la institució ha donat compte al Ple de la presentació d’al·legacions al projecte de llei de derogació de la llei 2/2018, de 13 d’abril, de Memòria i Reconeixement Democràtics de les illes Balears. Segons ha destacat el portaveu socialista, Rafael Ramírez, en les al·legacions del Consell queda palès que la derogació d’aquesta normativa va “en contra de la Constitució, la Llei de Memòria Democràtica, una resolució de les Nacions Unides i diversa normativa espanyola i internacional”. També s’ha donat compte de la liquidació del pressupost de 2023 i de l’aprovació definitiva de la modificació de l’Ordenança fiscal reguladora de la taxa de l’Escola de Música i Dansa.

Govern insular: horitzó pressupost 2025
Durant la seva intervenció en el Ple, el socialista Ramírez ha apuntat que la situació actual en el Govern insular podria tenir un horitzó limitat, fins que arribi l’hora d’aprovar el pressupost 2025 del Consell de Formentera, que habitualment es vota en el mes de desembre. Davant dels periodistes, el cap del PSOE local ha exposat: “Quan arribi [el Ple per aprovar] el pressupost, veurem quin suport té [el president] (…). Si presenta un pressupost i se li vota en contra, tendrà dues opcions: o presentar una qüestió de confiança per aprovar el pressupost o prorrogar el pressupost [d’enguany]”. En cas que el president prorrogui el pressupost de 2024, Ramírez declara que es desencadenaria “una situació molt greu per a la ciutadania, perquè totes les subvencions nominatives no existirien” i ha enumerat: “Els sous per a esports, per a associacions, per a la ràdio pública, desapareixerien tots de cop”. A més, ha afegit que en un pressupost prorrogat, tampoc hi hauria noves “inversions, ni es podrien sol·licitar fons europeus”. Així mateix, ha fet un recompte aproximat de les partides que no es podrien incloure en un pressupost prorrogat: “Uns 2 o 3 milions en subvencions, 5 o 6 en fons europeus, i 7 o 8 en el capítol d’inversió, que quedaria en blanc: tota la vida associativa de Formentera s’enfonsaria”.