El Ple ordinari del mes d’octubre ha aprovat per unanimitat interposar un recurs contra el nou Reglament General de Costes, que ha set criticat per ciutadania i partits polítics de Formentera per, entre altres coses, augmentar l’arbitrarietat a l’hora d’establir la zona litoral afectada pel domini públic marítim terrestre. Una quinzena de persones afectades per la delimitació costanera han acudit a la sala de Plens i han seguit amb especial atenció el debat i posterior votació d’aquest punt de l’ordre del dia.

Afectats per la delimitació costanera i consellers intercanvien impressions durant el recés del Ple.

La proposta consensuada en un vestíbul
Després de l’exposició de la proposta original, presentada pel conseller de Sa Unió, Javi Serra, el conseller de Territori, Rafa González, ha assenyalat modificacions de forma, proposant l’expressió “presentar un recurs” en comptes de “plantejar un recurs”, i de fons, com la supressió del punt que demanava la convocatòria de la mesa d’afectats i grups polítics, perquè en el moment del debat ja hi havia data per a la pròxima reunió, demà divendres, 28 d’octubre a les 12 h. En un recés de poc més de cinc minuts, Serra, González i la presidenta, Ana Juan, han acabat de consensuar la proposta en la relativa intimitat del vestíbul del Centre de Dia (vegeu imatge principal), contigu a la sessió de Plens.

Membres de l’oposició durant el recés del Ple.

La proposta conjunta aprovada demana al Govern de l’Estat la modificació de la redacció del Reglament General de Costes vigent (RD 668/2022, d’1 d’agost), eliminant els canvis produïts que poden augmentar l’arbitrarietat en les partions i els atorgaments de les concessions administratives en domini públic, de manera que s’atenguin les al·legacions que es varen efectuar en el procés de participació pública obert el novembre de 2021. En el cas de les al·legacions presentades per part del Consell de Formentera, el Ministeri de Transició ecològica no les ha contestat, segons ha recordat González en el Ple.

La proposta per presentar el recurs contra el Reglament de Costes ha set aprovada per unanimitat.

Així mateix, s’insta el Govern de l’Estat a suspendre qualsevol tràmit que comporti mesures restrictives de drets en aplicació de les novetats que introdueix la reforma del Reglament (com redactar una nova delimitació), en tant no s’eliminin les novetats de la citada normativa i no s’inicii un procés de reforma de la vigent Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, amb la finalitat d’aconseguir una llei que permeti millorar la conciliació entre la protecció del domini públic marítim terrestre amb els drets consolidats dels ocupants i el reconeixement del valor etnològic, cultural i històric dels nuclis de població i elements costaners tradicionals per atorgar-los protecció. Finalment, i com a punt més destacat, la proposta insta al Consell de Formentera a presentar un recurs contenciós administratiu contra la modificació del Reglament General de Costes amb la finalitat de defensar els drets dels afectats.

Govern, oposició i afectats, satisfets de mantenir la unitat
Després del Ple, González ha declarat que “el Consell de Formentera esperava que l’Estat donàs resposta a les al·legacions [presentades per la institució insular] i l’Estat, de forma unilateral, ha aprovat aquesta modificació [del Reglament de Costes] que és contrària als interessos de Formentera”. El titular de Territori ha afegit que “tenim moltes persones afectades a la nostra illa, i avui s’ha pogut comprovar amb la gran assistència de públic en el plenari”. González ha subratllat que “el més important és que a Formentera continuam amb la unanimitat davant la necessitat d’aconseguir una delimitació costanera justa per a la nostra illa”.
Des de l’oposició, Serra ha agraït als afectats per la delimitació la seva assistència al Ple en què s’ha abordat el que ha considerat “l’atac més greu i salvatge sobre la propietat privada a Formentera. No només pels que ja estaven afectats, sinó per tots els que afectarà”.
Pel conseller de Sa Unió, “aquest nou reglament no arregla, ni millora, ni ajuda a resoldre la situació dels afectats, de les famílies de Formentera, sinó que crea una brutal inseguretat jurídica i una arbitrarietat manifesta, sense cap mena de rigor tècnic. A més, intenta esborrar de la costa el que legítimament van crear les famílies amb el seu esforç amb un model econòmic basat en petits negocis familiars”. El conseller ha recordat que la funció del Consell “és vetllar pels veïns de l’illa” i ha instat a “continuar donant guerra jurídica, política i social allà on calgui, però sempre al costat dels afectats”. Així, ha assegurat que ara objectiu “és donar visibilitat a aquest problema i recordar que només queden cinc dies per presentar un recurs contenciós administratiu”.
D’altra banda, el vocal de la Plataforma d’afectats per la delimitació costanera de Formentera, Vicent Tur, es trobava entre el públic assistent i ha declarat a Ràdio Illa que ha viscut el debat i posterior votació “amb molta emoció perquè ens hi jugàvem molt”. Tur ha afegit: “Això és una qüestió de comunitat, hem d’anar a fora tots junts” perquè, argumenta l’afectat, “al final les conseqüències d’aquesta actuació [en referència a la delimitació de domini públic] afecten a tot el poble de Formentera”. El vocal de la Plataforma ha volgut “donar les gràcies al plenari per la sensibilitat i rapidesa per intentar unificar les seves diferències de criteri i que això anàs endavant”. Tur ha declarat que “ara s’ha identificat l’enemic i sabem qui és”, en referència al recurs contra l’Estat, i ha conclòs: “Aquesta unitat d’avui al plenari demostra que som de vora dels qui toca”.

Modificació pressupostària
El Ple també ha aprovat amb els vots de l’equip de Govern de Gent per Formentera i PSOE, i amb l’abstenció del grup de Sa Unió, la proposta d’aprovació inicial d’una modificació pressupostària de 2.250.000 € per fer front al pagament de les noves instal·lacions compartides amb l’illa d’Eivissa a Ca na Putxa en matèria de residus a (500.000 €), l’augment de feines de manteniment de camins i carreteres (670.000 €), la liquidació del projecte de remodelació del carrer de s’Espalmador (170.000 €) as Pujols i la liquidació del vial d’accés a la Residència de Majors (90.000 €), així com per fer front a l’increment del cost de l’energia elèctrica i gas (125.000 €), entre d’altres. Aquesta modificació es fa, segons ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, “per ajustar a la realitat els comptes a causa de la crisi econòmica, així com de noves instal·lacions projectades”. En aquest sentit, ha destacat que aquesta modificació pressupostària es fa a càrrec dels romanents de la institució i que el deute del Consell de Formentera continua sent zero.

Transport públic
D’altra banda, el Ple ha donat suport unànime a la proposta per instar el Govern de l’Estat a bonificar al 100% els abonaments i títols multiviatge del transport regular terrestre en autobús de Formentera, des de l’1 de setembre fins al 31 de desembre i durant les possibles pròrrogues que s’apliquin (actualment ja s’ha avançat la possibilitat que s’ampliï la bonificació a tot l’any vinent). En aquest sentit, el conseller de Mobilitat, Rafa González, ha explicat que a hores d’ara el govern central abona el 50% del transport regular terrestre en autobús a Formentera, i el Consell el 20% per als no residents i el restant 50% per als residents. “Amb aquesta proposta demanam que igual que subvencionen el 100% del transport ferroviari a Mallorca, aquí a Formentera ens subvencionin també totalment el tipus de transport públic que tenim, per ajudar a pal·liar els efectes de la important pujada de preus i també per millorar la mobilitat sostenible a la nostra illa”, ha destacat Rafael González.

Defensa de l’autonomia local a la Llei d’Arxius
Amb els vots a favor de tots els grups polítics, el Ple també ha aprovat iniciar els tràmits per defensar l’autonomia local de Formentera, contra la tramitació de la Llei 6/2022, de 5 d’agost, d’arxius i gestió documental de les Illes Balears pel que fa als articles 35 i 39. La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha defensat la proposta i ha assenyalat que “la llei d’arxius aprovada en el Parlament no reconeix l’autonomia de la nostra illa, emparada per la Constitució i l’Estatut, i posa en risc les nostres competències sobre el nostre patrimoni documental”. Guasch ha destacat que en aquesta llei “les nostres competències es veuen envaïdes per les que han set atorgades l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera”.
Així, el Consell aprova sol·licitar un dictamen al Consell Consultiu de les Illes Balears sobre aquest fet i en el cas de la seva resolució sigui negativa, s’elevarà el conflicte davant del Tribunal Constitucional. Raquel Guasch ha assenyalat, finalment: “No podem hipotecar el futur de l’Arxiu de Formentera”.

Petició de deducció autonòmica per a estudis fora de l’illa
Així mateix, l’equip de Govern de GxF-PSOE i l’opositora Sa Unió han donat el vistiplau a la proposta per instar el Govern de les Illes Balears a impulsar totes les actuacions necessàries perquè les famílies amb estudiants de Formentera, Eivissa i Menorca que cursin qualsevol estudi superior fora de l’illa de residència habitual es puguin beneficiar de la deducció autonòmica prevista a l’article 4t del Decret legislatiu 1/2014. “A Formentera hi ha una llarga tradició d’estudiants que marxen a estudiar a altres comunitats autònomes i no només a les altres illes, per això demanam que, independentment de si hi ha oferta educativa a les Balears, també s’apliqui aquesta deducció autonòmica a les famílies d’estudiants de la nostra illa que compleixin els requisits econòmics, encara que cursin estudis fora de les Balears, bé sigui a altres comunitats o a països de la Unió Europea”, segons ha declarat la consellera d’Educació, Susana Labrador.
La consellera ha destacat que a Formentera no es poden cursar estudis superiors de forma presencial i ha demanat a l’Estat i la comunitat autònoma que tenguin en compte les particularitats de la nostra illa, la triple insularitat i els sobrecostos que això implica per a les famílies formentereres, en “les beques educatives i ajudes econòmiques, com aquesta deducció a l’IRPF”. Finalment, Labrador ha destacat que les ajudes educatives a les famílies són prioritàries per al Consell que, tot i no tenir competències, anualment convoca ajudes per a compensar la doble/triple insularitat per als estudiants que cursin estudis fora de l’illa de Formentera, així com beques d’estudis superiors per a estudiants de Formentera.

Reglament del servei d’ajut a domicili
També s’ha aprovat de manera inicial el reglament de la prestació del servei d’ajut a domicili a l’illa de Formentera. El conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez, ha destacat que es tracta “d’un reglament complet que marca els serveis d’ajuda domiciliària que s’ofereixen des del Consell” i que amb aquest document també es podrà signar el conveni de col·laboració entre la conselleria balear d’Afers Socials i Esport i la institució insular per gestionar el servei d’ajut a domicili per a persones en situació de dependència.

Altres propostes de Sa Unió: senador propi i bombers
El Ple també ha donat el vistiplau a una proposta presentada per Sa Unió que insta el Congrés dels Diputats que tramiti, al més aviat possible, la proposició de Llei aprovada pel Parlament balear perquè Formentera pugui comptar amb un senador propi en la Cambra Alta en la pròxima legislatura. En nota de premsa, Sa Unió ha assenyalat que aquesta és una reclamació històrica i ha remarcat que, com cita textualment la Constitució, “les províncies insulars amb consell municipal o consell constituiran una circumscripció als efectes d’elecció de senadors”.
Finalment, l’equip de Govern ha votat en contra de la proposta de Sa Unió relativa a la millora del servei de bombers. El grup opositor ha destacat en comunicat de premsa que “feia mesos que el Consell ocultava un informe de deficiències elaborat [en el mes de juliol] per un dels caporals del servei malgrat estar dirigit a grups [polítics] i sindicats”. Aquesta afirmació ha set rebatuda per part del conseller d’Interior, Josep Marí, qui ha defensat la idoneïtat del servei actual afirmant que els torns amb tres bombers són “legals”, que es compleixen les hores de descans, que els horaris s’han presentat als sindicats sense obtenir cap objecció i que el cos compta amb el material necessari per fer la seva feina, entre altres arguments.
Sobre l’informe citat per l’oposició, el titular d’Interior ha assegurat que no és fidel a la realitat i que la seva divulgació “fa mal al servei de bombers”. A més, Marí ha explicat que el document en qüestió no es pot qualificar d’informe, sinó “d’escrit” i que ell mateix no va tenir coneixement del mateix fins que Sa Unió presentà la proposta per al Ple, fa pocs dies. En aquest sentit, cal destacar que fonts d’UGT han confirmat a Ràdio Illa que el sindicat ha rebut aquest document a principis d’aquesta setmana.

Compareixença de González sobre territori i mobilitat
En la sessió plenaria d’avui ha comparegut el conseller de Mobilitat i Territori, Rafael González. Una de les iniciatives més importants de l’àrea de Mobilitat és el projecte formentera.eco de regulació de l’entrada i circulació de vehicles a l’illa, “que ha arribat al seu quart any d’aplicació amb resultats positius i palpables que han demostrat que la regulació funciona”, segons ha declarat el conseller. En aquest sentit, Rafael González ha destacat que el trànsit aquest estiu ha baixat un 8,5% respecte al màxim històric de l’any 2017, i les entrades i sortides de vehicles a l’agost al port de la Savina han baixat un 3,2% respecte l’agost passat, segons dades de l’Autoritat Portuària de Balears. La reducció de vehicles i de trànsit també ha suposat l’impuls dels mitjans de transport més sostenibles: la bicicleta i el transport públic, ha afegit. Com a principal repte d’aquesta àrea, ha assenyalat que aquest hivern es farà la licitació de la nova concessió de transport públic, un contracte que està prorrogat des de 2018.
Amb relació a l’àrea de Territori, el conseller ha explicat que pel que fa a la part d’ordenació, s’ha aprovat definitivament la modificació 4 del Pla Territorial Insular, que permet disposar de sòl per a una nova promoció d’habitatges de protecció oficial a Sant Ferran, i regular i facilitar la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a autoconsum als habitatges de l’illa. També hi ha en tramitació dos noves modificacions, “per adaptar-nos a la Llei agrària balear i per disposar de sòl públic as Ca Marí on ubicar l’estació de bombeig de la futura xarxa d’aigües residuals”. Pel que fa a la tramitació de llicències i permisos, Rafa González ha destacat “l’esforç i els canvis realitzats per augmentar la capacitat de resolució de l’àrea, que ara com ara ha incrementat la resolució d’expedients respecte a l’inici de legislatura”. Finalment, el conseller ha agraït la gran feina que fan els treballadors de les seves àrees.

Declaració institucional
Per acabar, el Ple ha aprovat una declaració institucional amb motiu del Dia Internacional per la Despatologizació Trans*. “Una data en la qual donam espai a la reivindicació no sols de la vivència i identitat de gènere de les persones trans* sinó també de la necessitat de garantir una societat que vetlli pels seus drets humans bàsics”, segons ha assenyalat la presidenta i consellera d’Igualtat, Ana Juan, qui ha subratllat: “Deixem d’estigmatitzar, i actuem des de les institucions públiques en favor de la seva realitat i en contra de les barreres que avui dia encara es troben les persones que se surten de la norma imposada”.