El Consell de Govern ha acordat guardonar amb dos dels premis Ramon Llull 2022 a l’artista que viu a mig camí entre Formentera i París, Isabel Echarri, i -a títol pòstum- al professor i historiador formenterer, Vicent Serra Ferrer ‘Blai’, que faltà l’octubre de 2020.
El premi Ramon Llull és un reconeixement que anualment atorga el Govern balear i que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, de recerca, de l’ensenyament i lingüístic.

Vicent Serra Ferrer ‘Blai’
El Consell de Govern ha remarcat que Vicent Serra Ferrer (Formentera 1953-2020) va dedicar tota la seva vida a la docència i a l’activisme social a través de diferents entitats associatives i culturals de l’illa.
Professor, llicenciat el 1978 en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, el juliol de l’any 1977 fou un dels fundadors i president de l’Obra Cultural Balear a Formentera. El 1981 participà també en la fundació de l’Associació de Veïns de Porto-salè i de l’associació Amics de Formentera. Entre 1983 i 1986 dirigí el Patronat Municipal de Cultura. El 1987 formà part de la Coordinadora d’Entitats Cíviques, plataforma creada per oposar-se al projecte urbanístic de la punta de sa Pedrera. Col·laborà en l’obra col·lectiva Història i antropologia a la memòria d’Àngel Palerm (1984) i ha set col·laborador dels primers volums de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.
L’executiu assenyala que Vicent ‘Blai’ (premi Sant Jaume 2018) creà l’aula d’extensió a Formentera de l’Institut Santa Maria d’Eivissa a partir del curs 1980-1981 i que va participar de manera activa i directa en la implantació dels estudis secundaris a la nostra illa, que acabarien cristal·litzant en la creació de l’actual Institut d’Ensenyament Secundari Marc Ferrer.

Isabel Echarri
El Govern destaca el bagatge artístic d’Isabel Echarri (Vera de Bidasoa, Navarra, 1929), que des de 1954 viu entre París i Formentera. Després d’estudiar tècniques d’estampació gràfica, gravat i pintura al fresc a l’École Nationale Supériore des Beaux Arts, a partir de 1956 s’endinsà dins el seu univers particular amb els primers monotips i gravats blancs.

Isabel Echarri en el seu taller juntament amb la seva parella, Diego Etcheverry, el 2016. Foto: Lionel Baert.

En l’obra d’Echarri destaquen els seus ‘Libros de autor’, on l’espai, la poesia i la pràctica pictòrica s’uneixen en un format on l’artista fabrica el seu propi paper amb arrugues i bonys que dialoguen amb els poemes i els texts triats de Mallarmé, Fernando Arrabal, Pablo Neruda, Miguel de Unamuno, Federico García Lorca o Jorge Semprún, entre altres.
Gran part de la seva obra, realitzada a Formentera, ha estat exposada des de 1956 a les principals galeries europees i d’altres continents. Però també ha volgut mostrar-les a les Pitiüses, des de 1969 a la galeria Ivan Spence.
El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MAC) la va incloure a les antològiques dels anys seixanta i setanta. El 1999 la instal·lació dedicada a la seva malaguanyada filla Colombe inaugurà l’església de l’Hospitalet com a sala d’exposicions d’art, regentada pel Museu d’Art Contemporani d’Eivissa.

Medalla d’Or per a Elías Torres, l’arquitecte del Jardí de ses Eres i el Centre Gabrielet
Així mateix, l’executiu autonòmic també ha reconegut amb la medalla d’Or de les Balears -la màxima distinció de la comunitat- a l’arquitecte eivissenc Elías Torres Tur. Entre els seus projectes més destacats hi ha les cases de la Vila Olímpica de Barcelona, la restauració del Parc Güell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l’annex del Museu Kumamoto al Japó (1992), la plaça del Fòrum a Barcelona (2004) o l’espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2008 va rebre el Premi Ramon Llull, i el 2016 el Premi Nacional d’Arquitectura d’Espanya.
A Formentera ha treballat en diverses obres, com el Jardí de ses Eres (2003), el Centre Antoni Tur Gabrielet (2010) o els habitatges unifamiliars ‘Cases La Savina’ (2015), a la riba de l’estany des Peix.

Altres guardons
El Govern també ha concedit a títol pòstum la medalla d’Or de les Balears per a l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver (Mallorca, 1946 – 2022), una de les millors representants de la generació literària dels 70, que ha abordat la problemàtica de les transformacions de la societat mallorquina a través d’una mirada rondallística, fantàstica i onírica. La seva narrativa és variada i atorga un protagonisme especial a la dona. Una de les seves produccions més destacades és dins el camp de la novel·la negra, en què produeix la sèrie de la detectiva mallorquina establerta a Barcelona, Lònia Guiu, i que toca temes de crítica social en un ambient trepidant.
D’altra banda, també s’han concedit altres premis Ramon Llull a la violinista eivissenca Lina Tur, la filòloga Fina Salord, Consuelo Marquès -primera dona a participar en una ‘cavalleressa’ de les festes patronals de Menorca-, el científic Miquel Fiol, la futbolista Virginia Torrecilla i el conjunt d’associacions de pacients. Altres premis Ramon Llull seran per al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, la Federació de Ciclisme de les Balears, l’organització Esment, Galeria 6A i la científica Anna Travesset.
Les distincions honorífiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears es lliuraran, com és tradicional, la vigília de la festa de la Comunitat de l’1 de març.